“L’home és la mesura de totes les coses”  (Protàgores)
(Del canvi climàtic també?)

Deturar-se

No hi fiquem menyspreu
dins del nostre silenci
ni tampoc incomunicació.

Sóc deutor de la memòria,
i dibuixo els meus records
per ficar-hi refugi i llindar,
i establir nous propòsits.

Cada heroi ens commou
amb el seu atzar i saviesa,
dins d’un espai i temps
que sempre estaran vençuts.

Ara, toca escriure i recordar,
ficar-li marge a l’enunciat
i deturar-se per tremolar.

“Les amistats són com el vi, millor qualitat que quantitat i millor no barrejar-les”

Vaivé

S’encén l’horitzó,
el batent dels ulls
i de l’esperança.

Cal assolir el cim,
l’esclat i el límit
d’una mirada.

Vaivé de notícies
que s’allargassen
incertes i agosarades.

Combatre la solitud
i empènyer l’esperit
com si fos un lligabosc.

I, de sobte, busco
tota transparència,
per foragitar la por.

Granissat de successos

El desig se’n va de festa
amb l’univers nocturn,
per assaborir la paperera;
l’esguard on es crucifica
la targeta de crèdit.

Fora, el firmament tremola
de vergonya, al so de petons
i llàgrimes de raval, sense
façana per l’autocompassió.

Atrevit, descarat, menteix
–a trenc de miratge– davant
uns mugrons, que són alforja
de confident.

                      Amarg sabor,
secret domèstic, obsessiu
noticiari de torbació i absurda
llista de falses modèsties.

Demà, obrirà emissora a l’amic
i la llengua se’n tornarà
per la jungla d’indiferència,
amb altra il·lusió perduda.

“Els grans resultats requereixen grans ambicions”  (Heráclit)

Ordre fractal

Adreço els ulls, lliscant
la mirada per aigües
i nusos del vestidor,
fins a sorra de moqueta.
Des de la resina del cor
neix una punxada amb
carcassa i boira d’evocació.
La carta floreix per la valva
d’un llibre caigut, penjada
a una branca de la tardor.
Surt, suïcida, traïda pel
consell d’un hivern esguerrat.
Em sento sàtrapa de cementiri,
maldestre i tafaner; quan
m’escalfo amb foc de fulles,
on cuino l’àpat del meu enyor.
Sóc asimètric, encara que...
amb l’ordre d’un cos fractal.