Daltonisme polític

Dins el lèxic polític, ha fet fortuna l’expressió “línia vermella”, per significar i posar límit a una situació i que més enllà d’aquest límit no és pot o no és bo anar, per les conseqüències que es poden derivar. No obstant això, tot sovint veiem com hi ha gent i polítics que traspassen aquesta línia vermella i ho fan per diverses raons, que van des del concepte “la millor defensa és un atac”, fins a una falsa valentia (gosadia), fruit del desconeixement, la audàcia o la temeritat.

Encara se m’acudís un altre supòsit, que seria una mena de daltonisme polític, d’aquells que veuen la línia vermella com si fos una línia verda i per tant, de forma inconscient o temerària, no tenen cap problema en traspassar-la. Sigui com sigui, una cosa tinc clara, en política ningú s’equivoca; per tant, mai cal demanar disculpes.

I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

                                        Miquel Martí i Pol

“Una democràcia que necessita ser interpretada, és una democràcia qüestionada”

Límits

On acaba l’educació i on comença la mala educació?

On acaba la mala educació i on comença l’incivisme?

On acaba l’incivisme i on comença el vandalisme?

On acaba el vandalisme i on comença el terrorisme?

Que cadascú fiqui els seus propis límits.

Sal de record

El vent reverbera
sorra calenta i bruna.
Núvols prims i blancs
busquen refugi a l’horitzó.

El mar festeja
roques farcides de sal,
mentre el vent
em duu altra sal;
d’estius, de record.

Jo també em perdo
per aquest horitzó
que n’és d’avui,
d’ahir i de sempre.

Raimat

Ànecs i conills.
Sisques i molsa.
Avets i pins.
Aquest entorn
que es lliura
a la Terra Ferma
i al nostre futur.

Aigua i cava.
Sol i vinya.
Llac i arbres.
I una natura
que ens omple
els pulmons
de records.

“Som el que pensem. Ens convertim en els nostres pensaments”  (Buddha)