Llum d’amor

Cel rogenc ponent,
horitzó farcit de llum,
refugi d’amor.

Frases buides molt utilitzades pels polítics

- Altura de miras (Quina alçada? quines “miras”)

- Línia roja (On comença? Qui la marca?)

- Blanco y en botella (I si la botella és fosca?)

- Remar en la misma dirección (On? Al mar? Al riu? A l’estany?

- Es obvio... Obviamente... (En política no hi ha res que sigui obvi)

- Estamos en el mismo barco (Qui és el capità? Qui és el timoner)

- En un estado de derecho no hay nada por encima de la ley (Tots els juristes reconeixen que cap llei pot contemplar tots els supòsits ètics. Ergo..., l’Ètica està per damunt de la llei, malgrat que molts no ho volen reconèixer, perquè no volen diferenciar el que és legal del que és legítim)

- España es una democràcia plena (Excepte Espanya, ¿hi ha cap altre país a Europa que es passi tots els dies de l’any dient que és una democràcia plena? “Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”)

Tenim uns polítics que fan ús i abús de típics tòpics, de frases fetes que s’han popularitzat, no se sap ben bé per què, i que les utilitzen sense parar-se a pensar el seu significat ni el context on les estan expressant. Efectivament, molta mediocritat.

“La poesia és la meva brúixola”

Un Bon Dia

El riu baixa a vessar
de llum, de primavera.
Els àlbers fan guàrdia,
mentre ànecs juguen
a cuc a amagar pels
canyissars i joncs.

Una fulla viatgera
enfila la corrent.
Coqueta i bufona
s’emmiralla a
l’espill de l’aigua.
Tot plegat, un Bon Dia.

A vegades

A vegades,
penso que ja ho he dit tot,
no em queden més paraules
per dir, per sentir, per estimar
i totes elles estan al diccionari;
qui vulgui, que les fiqui en ordre,
que obri la porta de la bellesa,
per festejar-la a casa seva.

A vegades,
sento que res té sentit,
que el poeta és incomprès
per altres poetes. Cada món
és tancat a cada poesia,
a cada sensibilitat. No valen
comentaris de text ni deduccions,
més emocionals que racionals.

A vegades,
rara vegada, deixo d’escriure.

“La diferència entre el fracàs i l’èxit radica en la voluntat del cor”  (Lolly Daskal)

Maig: un raig, un somni

No puc concebre la vida...

sense llegir,
sense respirar
o sense escriure.

Cada matí,
surt un raig:
dia de maig,
dia de pluja.

I cada vespre,
surt un somni:
nit diària,
angoixa alliberada.

No puc comprendre la vida...

sense música,
sense il·lusió
o sense tornar a escriure.

I ja torna el raig,
perquè és...
un nou dia de maig.