Vençut

Vençut,
l’arc, tensat, té
la fletxa per sortir.
La seva solitud
només l’entén
l’aire que l’envolta.

Vençut,
la fletxa farà diana
i el seu encert
serà el seu comiat.

Sí, estic vençut
i sense cap mena
d’esperança.

Punyir l’enyor...

...dels fets inconcrets
i d’una existència
amb més esdeveniments
que vivències.

Punyir l’enyor quan
la veu no surt
i les salades llàgrimes
ja coneixen el camí.

Punyir l’enyor per tornar
a una llum d’albada
o a una nit d’amor.
Prop, molt a prop,
d’un rellotge aturat.

Punyir l’enyor,
si és que es pot
punyir l’enyor.

“No sobrevaloris el que has rebut ni envegis els altres. Qui enveja els altres no obté la pau mental”  (Sidharta Gautama)

Un arbre al bell mig del cel

Allà on hi ha arrels,
tu hi tens fulles i branques.
Allà on hi són les fulles,
tu hi tens arrels.

Espill invertit
que retornes a la Terra
la imatge quimèrica
de cara verda i cabells
eriçats per arrels.

No ets tangible.
No et mulles.
Miratge en cada núvol
i vana il·lusió
a cada posta de sol.

Al bell mig del cel,
hi tinc un arbre.
Al bell mig del cel,
tots hi tenim un arbre.

Avet negre, avet roig

Recer de camí
per on tomba
l’aigua freda
de la gelera.

Prop, la tartera
comanda altre rierol.
Al capdavant, l’avet negre;
a la seva rereguarda,
l’avet roig, on saltirona
un esquirol inquiet,
que retorna al bosc
amb els últims raigs
d’un sol ferit
pel vol del voltor.

Tot és silenci
en aquesta pau.

A més de dos mil metres,
la muntanya torna a tenir
la gènesi del primer dia.

“No depèn de tu ser ric, però de tu depèn ser feliç”  (Epitect de Frígies)

Voler

Voldria espigar paraules
amb la dalla del somriure,
fer garbes de sentiments
i batre-les a l’era de la vida.

Voldria bufar espelmes
amb ulls lluents de nen,
fer pastissos d’emocions
i dur-los a la taula d’amics.

També, m’agradaria volar
amb els quatre vents cardinals,
fer-me germà de les aus
i duu a la boca branca d’olivera.

Voldria que cada dia fos
com el primer dia de bateig,
fer el mateix camí de Tardor
i recollir la seva llum i colors.

Voldria tenir al meu abast
tots els mars i muntanyes,
el pare Cel i la mare Terra
i sentir que la vida és meva.