dilluns, 7 d’abril del 2025

Nova poesia

Algú ho va tornar a dir,
des del seu pontificat,
amb els seus versos, sense
cap pretext, sense llicència,
assentant càtedra dialèctica
més pròpia del segle passat
que de l’actual segle XXI.
El seu intel·lecte no ha girat,
encara, el full de l’anuari;
millor dit, el full del centenari:
cadascú s’expressa com vol!
La poesia és com la pintura:
realista, impressionista, abstracta...
L’evolució està tant en l’estructura
com en la sintaxi gramatical poètica;
la resta..., són paraules de diccionari.

diumenge, 6 d’abril del 2025

Oreneta estacional

Tinc l’esperit aspre,
casi tant com la veu;
però encara puc volar,
com una oreneta
que s’aplega per marxar.
Sí, el meu esperit és
oreneta estacional;
ara vaig, ara torno.
Quan vaig, sóc feliç
pel nou retrobament.
Quan torno, l’enyor
em duu el desterrament.

Malgrat tot..., l’amor és
prou fort per aguantar- ho.

dissabte, 5 d’abril del 2025

divendres, 4 d’abril del 2025

Dir-ho o no dir-ho

Deixa’m que t’ho digui,
sense dir-t’ho,
així podràs pensar,
el que vulguis pensar
i, si vols, pregunta,
la millor manera
de no equivocar-se,
malgrat que hauràs
de ficar en evidència
la teva ignorància.
És per això que t’ho dic,
però sense dir-t’ho.

dijous, 3 d’abril del 2025

Destí de pau

Sigui avui, sigui demà,
altre cop que els fets
ens donin la raó a
les degudes paraules.
I si pel camí ens aturem
que sigui per aixecar
al company caigut.

Sigui avui, sigui demà,
cal seguir valents
i tornar a dir-los No!,
amb un ram de flors
a la mà i l’altra estesa
per fer encaix de pau.

dimecres, 2 d’abril del 2025

“Allò que negues et sotmet, el que acceptes et transforma”  (Carl Gustav Jung)

dimarts, 1 d’abril del 2025

Tentines de futur

Sóc hereu del diàleg
i un inepte del concert (o desconcert)
No! No és qüestió d’ordre.
Tinc un desig venjatiu
(nu i prou equivocat),
per considerar-me màrtir
de la literatura acadèmica.

Sóc ésser de tinta, batego
flama de l’exili,
el descoratge buit
de tota esperança,
malgrat que tinc
l’angoixa asfixiada,
dins la cel·la fosca
on resta el meu passat.

Amb pas de nadó vacil·lant,
cerco tentines de futur
dintre del meu esperit. Fora,
queda la runa intel·lectual
d’aquells que ho saben tot.