Viatge per al futur

M’agradaria ser el destí
i des del moll ficar rumb
a la terra promesa, aquella
on nia el recer de l’amor.

I per reivindicar aquest amor,
em faré pelegrí i rebel a l’edat,
amb pluja fina de melodia
i espurnes de foc a cada vers.

I en el veler, faré interludi amb tu,
gaudint la travessa del viatge;
un senzill però emotiu arpegi
per fer una poesia inoblidable.

M’agradaria que la hipnosi
del nostre mirar fos
ingràvida, quan envernissem
els nostres eterns somriures.

M’agradaria..., fer el viatge junts.

Pluja de paraules

Sóc pluja fina
i, de mica en mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.

Sóc terra fèrtil
i, cavalló a cavalló,
conrearé l’horta
on neix el teu esperit.

I sóc, també, tendresa,
llum blava d’horitzó
que busca la seva lluna
per poder estimar-la.

Sóc vent, que despentina
el teu cabell i remou
(intencionadament) totes
les teves emocions.

Sóc foc, que alimenta,
caldeja i escalfa la llar
on viuen els sentiments,
que són: teus, meus, nostres.

I sóc només un home,
meitat poeta, meitat filòsof,
que té la sort i la felicitat
d’haver despertat el teu interès.

“Me n’adono que em faig vell, perquè cada vegada m’afecta més la mala educació i Lleida de mala educació va ben servida”

La Mitjana

Veient a la Bassa Gran com “aterraven”
sobre l’aigua una parella d’ànecs coll verd
i escoltant Across the Universe de Beatles,
he desitjat que estiguessis al meu costat
per compartir aquest moment de felicitat,
perquè amb tu la felicitat té sentit, com
la parella d’ànecs surant per l’aigua.

Rellotge d’hores perdudes

Segon a segon,
la tossuda maneta
gira pel cercle,
una vegada i una altra.

El temps pot ser
aliat creatiu
o furtiu fugitiu,
on solen morir
les hores perdudes.

Temps que no torna,
que s’enclaustra
dins la memòria
i ens deixa
un pòsit per al record.

“Per ric que sigui un home, no pot comprar el seu passat”  (Oscar Wilde)

Sabies què...?

“Segons un estudi, hi ha més microbis a les nostres cuines que als nostres banys?”