Sense tancar els ulls

(A Violeta Parra)

Aquest lànguid sol de tarda
que m’enyora el mas dels avis.
Aquest fred vent de nord
que juga i em despentina
la llibertat dels disset anys.
Aquesta columna de fum
dels branquillons de la poda.
I com cal esperar cada any,
l’ametller florit treu pit.

“No tenim més salut perquè tinguem millors medicaments i millors tècniques quirúrgiques, tenim més salut en la mesura que no necessitem res de tot això”

Les crisis

“No hi ha una crisi, hi ha moltes crisis. Les tres principals són:

        1.- Crisi de valors (ètics, morals i, fins i tot, espirituals)
        2.- Crisi cultural (educació)
        3.- Crisi de comportament (integritat)

Com es pot constatar, la crisi econòmica queda més lluny i és fruit d’aquestes crisis”

Límit al carrer

Malganós, vull ficar límit,
tenir la meva porta i un pany
on pugui ficar la clau de la llar
i un calaix per desar els projectes.

Cansat de transgredir el temps
i d’inventar noves esperances
(les que fiquen rutes sense retorn),
necessito un bon llit per somiar.

Aquest vell pont a Ponent,
sembla atrafegat i, darrere,
queda el xàfec i tronar del “mai”
Què puc esperar d’aquest carrer?

Renovar l’oratge de la resistència
i el perfum inconegut i torbador
que ronda a tot vell desamor.

Aprofitaré aquesta remota espera
per tancar i compartir, de nou,
el meu pensament i amor.

“Només hi ha dos classes de persones: les que pensen amb el cap (20 %, els racionals) i les que pensen amb el cor (80 %, els emocionals) Les persones que pensen amb el cap només diuen dos coses: “Jo sé” o “Jo no sé” En canvi, les persones que pensen amb el cor poden dir: “Jo crec...”, “Jo penso...”, “Jo diria...”; “A mi em sembla...”, “Jo opino...”, “M'imagino...” i un llarg i generós etc., però mai ens diuen el que saben o el que no saben. Aquesta actitud pseudo-intel·lectual és fruit de la seva immaduresa i la utilitzen per enrocar-se i, així, no deixar de palesa la seva ignorància”

Bé, un amic meu diu que m’equivoco i que hi ha un tercer grup de persones: “Les que no pensen” Gràcies Pere per la teva crítica que, com sempre, és constructiva.

Reivindicació per al punt i coma

“Quan dubtis entre ficar una coma o un punt i seguit, fica un punt i coma; el 90 % de les vegades ho encertaràs”

El millor silenci

Sobren paraules davant
una mirada fixa i penetrant,
flama de tota energia,
que capgira, sense paraules,
els nostres sentiments.
Sí, l’emoció de donar-li
resposta a aquest mirar.

Entremig de la saliva
i la tinta, queda el silenci.