“Cadascú mostra el que és amb els amics que té”  (Baltasar Gracián)

Del vint al dos, vint-i-dos

Descabdello el somriure,
aquell que tenia fermat
en el castell de sorra
a la platja de l’oblit.
O..., potser, era un mas blau?
El mas de la decepció,
on hi amago els records
de segona mà, de rebaixes.

Aquest estiu fila tardor
-dia sí, dia no-,
i fila primavera
-dia parell, dia senar-.
En canvi, els meus sentiments
sempre són senars. És a dir,
sempre porten vesta
i rosari de desenganys.

Bo!, collita tot l’any.

“La política és la conducció dels assumptes públics per a profit dels particulars”  (Ambrose Bierce)

“Tot el que som és el resultat del que hem pensat; està fundat en els nostres pensaments i està fet dels nostres pensaments”  (Sidhartha Gautama)

L’amulet

He pagat penyora
a l’ombra del record,
a l’ocell del silenci
i al ganyol de la nostàlgia.
Porto llàgrimes difuntes
brodades en insomni d’enigma
i en màgia d’ingenuïtat.
Em sento transparent
com aigua de pluja
i em sento suc de taronja,
encara que li manca sucre,
per gaudir la serenor d’ànim,
quan aquest enfila el vaivé del cor.
Per això, amago la meva pena
rere l’amulet de la nit
i rere el tresor d’un somriure.

“El delicte dels que ens enganyen no està en l’engany, sinó que ja no ens deixen somiar que no ens enganyaran mai”  (V. R. Iriarte)

“Si els homes, una vegada que han trobat la veritat, no tornessin a retòrcer-la, em donaria per satisfet”  (J. W. Goethe)