Càntic del bosc a la lluna

Tu que has estat i segueixes sent.
Que tens i no pretens.
Que limites les preguntes,
doncs coneixes les respostes.

Sabedora del que ha de saber-se.
Coneixedora d’ofici.
Que estant en possessió dónes
i sense necessitar agafes.

Que et ponderes i t’equilibres.
I de l’equilibri fas ponderació.
Et nomeno com a expressió
d’exemple i escarni:

Qui dubti de tu,
que dubti d’ell mateix.

(Aquest poema està inclós en una narració metafísica)

Des del terrat

Des del terrat,
el cel el tinc més a prop
i la lluna de la il·lusió
pot vèncer la meuca tristesa.

Des del terrat,
veig passar coloms, cigonyes
i ànecs de coll verd; i, sobretot,
les orenetes de tots els versos.

Des del terrat,
neix el sol amb més força,
quan juga a cuc i amagar
amb les ombres dels carrers.

Des del terrat,
miro La Cerdera, allà on
el sol s’amaga, dia rere dia,
i no sabem ben bé per què.

Des del terrat,
el riu sembla una llarga serp
i els arbres gespa per tallar,
quan els ocells hi van al captard.

Des del terrat,
la meva ànima vola més lleugera
i pot buscar rumb a nous camins,
ja sigui per l’horitzó o pel firmament.

El meu terrat és..., el meu terrat.

Dolor d’amic

Torno a tenir
la veu trencada,
no sé que dir-te
ni com dir-t’ho:

Estic enaltit l’esperit
per poder enfortir el teu;
que la pau de la Teresa
t’acompanyi i doni forces
per afrontar aquesta situació.
Accepta l’amor dels teus,
que seran calor i confort
pel difícil camí de viure.
Una abraçada amic del cor!

Ve la boira

Ve la boira,
disfressada de tristesa,
amb llapis de poeta
i afilada mina creativa.

Ve la boira,
amb copa de vi d’absència,
ploma i tinta de carnestoltes.
Ve, mentre escolto Els Pekenikes.

Porta una gasa per a cada farola
i un motxo per a cada carrer.
També li renta la cara als arbres,
que ploren per no poder dir res.

Ve la boira,
però encara no sé per què. Potser
l’he encomanada jo. No ho sé.
Ah! i ve nua de tota censura.

Colors

Rere el blanc van
el negre i el groc.
El negre badalla
i el groc esbufega.

El blanc és llençol
de fantasma, de por.
El negre és de carbó
i el groc ho és de bilis.

Damunt tenim el blau,
davall tenim el verd.
El blau plora (poc)
el verd s’ofega (molt)

El blau mai té trinxera,
està sempre de guàrdia
i el verd és un mite
un poeta per obligació.

Queda el vermell sang
maduixa. Blau, verd
i negre el fan; el groc ven
i el blanc, sempre per davant.

A la memòria de Teresa Torres

La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.

Joan Maragall


El Cel necessitava
un àngel... i ha
triat a la Teresa.

Pere Asensio


Un cant a la pau

Conta’m un conte mare
que la guerra és molt cruel,
a mi m’ha deixat sense pare
i a tu sense amic fidel...

Teresa Torres Santamaria

Bon dia

Davant l’estança del mar,
davant la cel·la de muntanya.
Sota la ganyota de l’auster sol
o davall el calze de la pluja.

Amb el preàmbul vent de cara
o l’indolent vent d’esquena.
En el resignat i esquiu hivern
o al “Carpe diem” de l’estiu.

A la primera vera de primavera
o a l’última rerevera de tardor.
Del neguitós recomençar de dilluns
fins al festiu i esbocat diumenge:

Que tingueu tots un Molt Bon Dia!

(I Bona Setmana i Bon Mes i Bon Any)