On sóc?

He tingut el somni,
(sempre repetitiu) que
de tant en tant torna,
buscant, suposo, que
li faci cas.
                 Quan desperto,
em deslliuro d’ell,
l’arracono a dalt,
a les golfes, fins que
ell torna a alliberar-se
del meu captiveri
i, així, torna qualsevol
altra nit. Per dir-me,
des del seu silenci,
-ei! estic aquí-. I jo,
també estic allí amb ell.
Encara que mai sabré,
on sóc i per què hi sóc.

A la recerca del...

A la recerca del temps,
resseguint el vell camí
farcit d’esbarzers
i de roderes trepitjades.

A la recerca del so,
escoltant el dolç piular
d’orenetes, murmuri
d’abelles i remor de riu.

A la recerca del sol,
en aquelles matinades
de rosades irisades i
olor a terra mullada.

A la recerca de la lluna,
quan s’eleva per damunt
d’àlbers altius, eterns,
i el cric-cric de grills.

A la recerca de...
el tendre record d’infant,
una joventut vigorosa i...
algun que altre record perdut.

Alerta!

La veu l’expressem
amb tota llibertat,
si és que hi ha
autèntica llibertat.

El més important
no és donar l’opinió,
el més important
és saber, conèixer.

Som massa emocionals.
Trenquem l’argument
en benefici del cor
i en detriment del cervell.

Òbviament, evolucionem.
Aleshores, cal pensar
i cal pensar en futur. Adéu!
passat, adéu! efímer present.

Temptació

Vaig a l’auditori de l’UDL,
a escoltar una taula rodona.
Tinc que ubicar-me. L’acte
està ple de joves estudiants.
Quins records!, Quina enveja!
Recullo el llibret UE I JO;
amb sorpresa, descobreixo
que, al final de tot, el llibret
té tres pàgines en blanc,
una veritable temptació!
per aquest modest escriptor.
Així doncs, començo a escriure,
a tatxar, a rectificar, a donar forma
a aquest poema que no és poema;
que només té la seva estructura.
No us avorriré amb el contingut
de l’acte, només constataré
la meva opinió, modesta i personal:
La política està bastant malalta
i l’economia vol ocupar el seu lloc.
Pren el relleu i, enlloc de curar-la,
la subordina o, fins i tot, esclavitza.
Per tant, “podrem ser més europeus
en la mesura que siguem més rics”

Dia del Teatre

A l’escenari de la vida,
cada dia actors i actrius
han de sortir a executar
el personatge que els toca.

Rere d’aquest escenari,
directors, regidors i tècnics
hauran de treballar, perquè
l’obra surti el millor possible.

Alguns lluitaran per ser
protagonistes. Altres tindran
que conformar-se i assumir
els papers més secundaris.

I sempre s’actua davant
d’espectadors, però també
d’altres actors i actrius, fent
ara drama, ara comèdia.

Davant el decorat, potser, caldria
preguntar-se: què interpretem?;
ja que, hi ha més dies d’assaig
que dies d’estrena de l’obra.             27 de març de 2019

Poc que ens caldran les cerres, tenint els capcirons
dels dits tan disposats a tatuar les cromes.
Tu comences sucant els dits al pot de cian
per resseguir-me tota. Seré el cel d’un matí
amb gotes de rosada i amb espiadimonis
de voleiar irisat. I jauré sobre teu,
un prat de primavera, pigallat de corol·les,
amb rierols de nèctar on queden atrapats.
Però abans que no m’envesqui un dit amb cada verd,
tanco el teu poemari i deixo perdre el punt...

                            Toni Armengol

“Les xarxes socials, en la seva comunicació, més que un diàleg són un intercanvi de monòlegs”