“La poesia serveix per enriquir la sensibilitat del lector”  (José Manuel Caballero Bonald)

Hisenda emocional

Vulguem o no vulguem,
som hostes d’emocions,
dins la remor d’un riu
que asfixia a la societat
i per on suren secrets.

I en aquest llindar social
veiem cada testimoni.
Aleshores, és necessari
preveure i convèncer
per acollir la veritat.

Som animals de rialles
i xafardejos morbosos;
magres de memòria,
de contes o històries
i d’àpats plens d’oblits.
Tenim una pobre hisenda.

Port d’amor

Altra vegada, torno a ser
serf de la meva imaginació,
de la seva perenne solitud
i del seu prudent silenci.

Altra vegada, una buidor
busca noves paraules,
per omplir aquest desert
(mentre enyoro la pluja)
on florejaran flors de colors.

No sé si és un projecte,
però la imaginació, assossegada,
desplega velam i enfila rumb
per tornar al moll de l’amor.

“Fins quan als polítics els hi sortirà gratis mentir?”

Nit de nits

Hi ha una nit
que busca ser
ànima d’existència,
on poder recollir
pors i angoixes.

Hi ha nits curtes.
Hi ha nits llargues.
Hi ha nits d’estiu.
Hi ha nits d’hivern.
I nits de somnis utòpics.

Que aquesta nit
sigui nit de nits,
sense cap ombra
ni cap secret amagat,
que sigui nit d’amor.

Cinc cèntims

Reconforta veure
que no hem perdut
el nen que portem dins.
Capaços de riure
plegats i contents,
sense cap altre fi.

Descobrir que encara hi ha
princeses i cavallers
i algun que altre drac.
Trobar que la princesa
pot ser reina i el cavaller
pot assolir un reialme.

I tornar pel mateix camí,
perquè és el nostre camí.
Descobrir amb alegria
un nou amic, nova amiga,
que te’n fa cinc cèntims
i, en realitat, t’obre el cor.

“Els polítics són incapaços de prevenir els problemes, sempre van rere dels esdeveniments. Per què? Perquè són uns autèntics inútils”