Un-i-vers (II)

No m’agrada ser turista,
sóc viatger. Voldria
romandre a cada lloc,
ser esponja del nou espai
i acomiadar-me del temps.
Sortir de la tenebra
que duu la ignorància.

Observar, pregar i...
estimar el silenci.
Tot és un univers
que es guanya, ordint
tacte i dedicació.
Sóc un i tinc el vers...,
també sóc univers.

“L’avantatja de ser intel·ligent és que pots fingir que ets imbècil, mentre que al revés és impossible”  (Woody Allen)

Verborrea democràtica

Mentre les democràcies parlamentàries (parlament ve de l’italià parlare, parlar) parlen i discuteixen abans de votar i aprovar una llei, les autocràcies actuen de forma instantània i dictatorial, sense cap consens. La democràcia segueix sent el menys dolent dels règims polítics, però és lenta en les seves decisions i sovint perd el tren de la actualitat. Màxim quan té una justícia garantista que pot ficar obstacles argumentals abans d’aplicar la llei i, més tard, els obstacles poden venir de la mà d’una interpretació judicial. Faig referència al que diuen molts advocats, quan els hi preguntes: Com anirà el judici? I et responen: Dependrà del jutge que ens toqui en sort? Aleshores, en democràcia la sort també compte? Què tenim, justícia o jutges?

Escolto polítics que em recorden el patí d’escola, quan es feien dos equips per jugar el partit. He dit partit? Sí, el líder del partit polític és qui elegís la gent que desenvoluparà i jugarà la política del partit. Líders que tots, sense excepcions, cauen en el parany de la verborrea neuròtica o, si voleu, verborrea democràtica.

Cel rogenc...

(...pluja o vent)

El sol fa el niu
per enllitar-se.
La lluna no hi és
(no té prou fe),
per tenir cos
i cor de somni.

Nit de llampecs,
de fulles esteses.
Pluja i vent també,
tornen a fornicar
per parir fang verge.

A l’horitzó,
trencat de núvols
que obren la porta
a l’estrella polar,
la que, per fi!,
assenyala el nord.

“La persona que menteix és una persona immadura i una persona immadura no pot desenvolupar un càrrec polític de responsabilitat”

Consum de Ketamina

Els que tenim coneixements en psicologia i psiquiatria, no teníem cap dubte que la actitud i comportament (tics) de Elon Musk són propis d’un addicte. Sembla ser que l’addicció d’Elon Musk és la Ketamina.

La Ketamina és un fàrmac anestèsic sintètic, derivat de la Fenciclidina i està considerada una droga dissociativa amb potencial al·lucinogen. Consumint Ketamina es produeix l’anomenat viatge Keta (o forat K) que dura unes dos hores. El Dr. Edward Domino, ja la va descriure com un anestèsic dissociatiu. El seu ús està aprovat com anestèsic en humans i animals. No obstant, l’hàbit i ús no farmacològic fa que molts països efectuïn un control exhaustiu del seu consum. Els consumidors de Ketamina poden acabar amb problemes cerebrals que afecten el desenvolupament del pensament i de la memòria. A més a més, la Ketamina pot causar ansietat i depressió.

Acabo, com sempre, dient que: Una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament.

Reflexions

“Els poetes som gent incompresa i qui digui que compren a un poeta o bé menteix o bé és un ignorant”

“L’home ja no té cap excusa, ha de ser menys un humà prepotent i ha de ser més un humà de natura”

“Hi ha gent que dins del cervell enlloc de neurones té euros”

“Els metges tenen un patró d’actuació que diu: Si pots curar, cura. Si no pots curar, alleuja. Si no pots alleujar, consola”

“És de vergonya lo polititzats que estan la majoria de tertulians”

“Encara hi ha gent que confon borratxera amb alcoholisme”