“Una vegada és tolerància, dos ja és permissivitat”

La majoria de polítics es parapeten rere la tolerància per maquillar la seva incompetència.

Empaitar tenebres

En el farcell dels dubtes també hi duc un miratge,
el degoteig d’un desengany que mai sé
si em desdibuixa el record o potser un somni.
Fa poc soroll, com dringadissa incerta
que de petits fèiem per espantar la temença,
quan ens empaitaven les tenebres de la nit.

“S’ha de viure amb dignitat, però també s’ha de saber morir amb dignitat”

Esmolant records (A Jordi Pàmias)

Gaudeixo de temps, tinc una bona estona
per esmolar records. Són voltes de plaça,
arcs de pensament, on rodolen grapats de
baldufes de remembrança, fent fesomia
a les lloses de la Plaça Major. Allà estant,
el giny de la memòria amera aquest aiguabarreig
de passat i futur. Fugisser, esbosso
l’ensonyament en aquestes vegueries:
viarany i revolta de la meva meditació.

Imputar – Desimputar

Fa més de vint-i-cinc anys, quan estudiava legislació, vaig dir-li al jurista que creia que la llei no era igual per a tothom. Escandalitzat, em va dir: “En democràcia la llei sempre és igual per a tothom” Jo li vaig replicar: “Aleshores, l’aplicació de la llei no és igual per a tothom” I ell, satisfet, em va contestar: “Ara sí, estic totalment d’acord amb vostè”

Conto això perquè m’ha vingut a la memòria arran de la imputació i desimputació de l’Infanta Cristina. Han passat més de vint-i-cinc anys i les coses segueixen igual, la llei s’aplica en funció de la persona i així s’imputa, perquè la llei és igual per a tothom i es desimputa quan s’aplica la llei a la persona. Aquesta situació ja la vaig deixar esbossada en l’article “La nova aristocràcia” (publicat al diari Bon Dia l’11 de gener de 2012) on fico de palesa el greuge comparatiu entre polítics i ciutadans.

Els que som escèptics amb els partits polítics i creiem en una societat civil forta, seguirem denunciant i lluitant per una autèntica democràcia. En aquest sentit, pregaria a la plataforma 15-M que no caigués en el parany de constituir-se en partit polític i que continués pel camí de la societat civil. Ja que, crec que aquest és el seu camí.

“L’ignorant a la saviesa li’n diu sort”

Presoner de la consciència

La meva ètica és vulnerable,
podria assolir amb dignitat
una mentida rendible; però,
sé que després em penediria
amb l’aleteig d’una reflexió.
Tinc intel·ligència compassiva,
presonera de la meva consciència.