Efímer silenci

L’univers (l’un i el vers)
té vocació musical,
com tempteig de fantasia
i ciència alquímica.

Bussejant per l’espai,
es troba vitalitat d’astres,
la seva fonètica, on
la hipnòtica imaginació
mou la sensibilitat del somni,
com pregària d’etern enyor
o miratge del nostre ànim,
dins d’aquest buit galàctic.

Llavors, l’esperit pot cercar
el seu ritme i la seva melodia
en un fonedís i efímer silenci.

“Tota veritat viu en el cor i perviu a la memòria”

“La por pot ser ocasional, la covardia és permanent”

Sant Jordi

Quatre flames
en llit d’or
i la rosa amb blat verd.

Un llibre per obrir
i rere la rosa, amor,
i rere el llibre, més amor.

Cada Sant Jordi
renaix el goig
de gaudir i renovar
un vot de felicitat.

“Les meves ales són les paraules” (Rosa Fabregat)

La teva veu

Fes sentir la teva veu,
si no vols morir en
el teu propi silenci.
Cada cop que calles
dónes opció que
algú parli per tu.

Fes sentir la teva veu
i, així, fes-te respectar.

“Una persona comença a comprendre què és la vida, quan accepta el fet de ser finita”