Oasi madur

Encara no llangueixo,
absort en les meves idees.
Encara no sóc esquívol eremita
ni balancejo el litigi del meu ofici.

Tampoc sóc súbdit ni serf;
si més no, esclau del temps.

Encara tinc l’encant de l’encanteri,
on copso la nuesa del tàlem
i el sospir expert de l’amatent.

Tampoc abdico de la sensibilitat,
enardint la meva quimera de joventut
per damnar tota una vida,
recollida en la meva maduresa:
“Un oasi amb tan sols una alzina”

“És més blasmable la mentida per omissió que per acció”

“La falta d’ètica és un riu que desemboca dins el gran mar de la falta d’escrúpols”

“Quan s’ha passat dels seixanta,
ha d’ésser un bon consell
no jugar com als quaranta
i que descansi el cervell”
(Dr. Ferran Colàs, metge i poeta)

“Jordi, ¿de quina herència em parles?” (Maria Pujol Soley)

El camí elegit

Ens queda el subconscient històric,
on s’amaguen els secrets de la Humanitat,
aquells que només poden esbrinar-los
els que han recorregut el camí adient.

Aquesta consciència genera els esperits
(filosòfic, científic, religiós...)
El saber només està ubicat en un lloc,
dóna igual el camí, correcte, elegit.

Dóna igual, però ha de ser diferent.

“Sense el teu consentiment, ningú pot aconseguir que tu et sentis inferior” (Eleanore Roosevelt)