Tots els gossos van al cel

A la memòria de Morgan (de Morgana)

El Morgan era
alt, ben plantat,
una mica còdol,
impetuós i lladrador.
Es feia estimar
com un nen gran
i dolç, fins a l’últim
moment. Sí, era
un àngel agosarat
i el retruny d’aquest
núvol és l’ombra
del Morgan. Ja que,
tots els gossos van al cel.

“No s’ha de confondre la veritat amb l’opinió de la majoria”  (Jean Cocteau)

“La veritat pot amagar-se, però no extingir-se”  (Frank Lloyd Wright)

Minves de gener

El bec ple de sorra.
Destre, saltirona per
l’aiguamoll de baixamar.
Pinça un petit mol·lusc
i, tot seguit, se l’engoleix.

Aquest indret, fred,
amoixa l’esperit.
Vora mar, l’amnèsia
de les petites coses
són el mol·lusc engolit.
Totes elles, plegades,
encabeixen en l’almosta
d’unes mans tremoloses
que, cada anyal, en són
devenir segur, com
cada minva de gener.

“Qui sembra silencis recollís soledats”  (Molleda)

“Quan no es pot aconseguir el que es vol, és millor canviar d’actitud”  (Publi Terenci)

L’espantaocells de paper

La bugada de paraules
brolla a ran de pell,
esbatanant l’esperit
que tenia endormiscat,
tot mirant l’esbart
i xenisme de la feina.

Esfullo el quadern
i un parell de diccionaris,
fent d’aquest cartipàs
un planter de mots.
I, adelerat de mi,
en aquest bressol
gronxo l’embat del
dia a dia i colpeixo
l’enyoradís record.
Temps de boirina,
com si ja fos el meu
espantaocells de paper.