Estic fora

Sóc com sóc,
No hi puc fer més. Però...:

Estic fora del suïcidi.
Estic fora de la vostra soledat.
Estic fora de la meva soledat.
Estic fora del peatge sentimental
i dels quilos i quilos emocionals.

Estic fora de les convencions socials.
Estic fora de l’estultícia humana.
Estic fora de les drogues il·legals.
Estic, també, fora de drogues legals
i de drogues que són medicaments.

Estic fora del governall de la vida.
Estic fora dels edictes de la mort.
Estic fora de la contaminació.
Estic fora de la bagassa tristesa
i, com no, de les pèrfides alegries.

I estic fora d’un món
que està fora d’ell mateix.

Donat que tinc més lectors de poemes que de cites. I donat que estic en vena poètica (i cal aprofitar-la), els propers dies seran només poètics, fins que... la vena s’estronqui. Aprofito la benentesa per agrair-vos la vostra fidelitat. Una abraçada a tots.

“M’agrada la poesia, perquè pots fer el que et doni la gana i, a més a més, li’n diuen llicència poètica”

“L’autèntica llibertat radica en la independència. I això val tant per a la política, l’economia, la salut o l’amor”

Pluja de núvols

El sol els impel·leix cap al zèfir
i pel camí s’enamoren de la terra,
ploren vers ella, per impregnar-la;
acaronar un somni en blanc i negre.

La boira branda el paisatge, gotes
desformant entorn i pensament.
Vapor d’aigua, vapor per a cava
i el sol es perd amb un cel blau.

“No estimar-se és el que més contamina
d’amunt el vaixell o davall la mina”  (Gloria Fuertes)
(A partir de certa edat, el més important és la dignitat)

“La falsedat té ales i vola, de manera que quan la gent se n’adona de l’engany ja és massa tard”  (Miguel de Cervantes) (Dedicat a C.G.T.)