Perquè la teva veu era al meu costat
el feia patir,
perquè en la meva mà vaig mantenir
altra vegada la teva.
Cap paraula ni senyal no hi ha
que ho puguin reparar...
Ara, ell és per a mi com un estrany
qui abans era el meu company.
James Joyce
diumenge, 14 de gener del 2018
dissabte, 13 de gener del 2018
divendres, 12 de gener del 2018
Un far a l’horitzó
El teu somriure és un far a l’horitzó,
per damunt les ones dels teus cabells.
El governall del vaixell és la teva mirada
i no tinc millor brúixola que la teva veu.
Obro els ulls a vela plena per surar,
dins el mar de la imaginació, i ficar rumb
a l’illa d’Itaca on sempre hi trobo port.
per damunt les ones dels teus cabells.
El governall del vaixell és la teva mirada
i no tinc millor brúixola que la teva veu.
Obro els ulls a vela plena per surar,
dins el mar de la imaginació, i ficar rumb
a l’illa d’Itaca on sempre hi trobo port.
dijous, 11 de gener del 2018
dimecres, 10 de gener del 2018
dimarts, 9 de gener del 2018
dilluns, 8 de gener del 2018
Fred al cor
Tinc fred al cor,
no sé com s’hi ha ficat,
s’ha esmunyit per alguna
escletxa, d’aquelles que
mai ens solem recordar.
És un fred fi, subtil, com
el baf gelat de la nevera,
com la boira de novembre.
Tinc fred al cor,
fa dies que el sol no surt,
la beneïda pluja l’amaga
dins dies curts de tardor.
Tinc fred al cor,
que empara la meva
ànima atlàntica, en
detriment d’un cor
mediterrani, d’un
estiu ja esgotat.
Sí, tinc fred al cor
i tinc qui me l’escalfi.
no sé com s’hi ha ficat,
s’ha esmunyit per alguna
escletxa, d’aquelles que
mai ens solem recordar.
És un fred fi, subtil, com
el baf gelat de la nevera,
com la boira de novembre.
Tinc fred al cor,
fa dies que el sol no surt,
la beneïda pluja l’amaga
dins dies curts de tardor.
Tinc fred al cor,
que empara la meva
ànima atlàntica, en
detriment d’un cor
mediterrani, d’un
estiu ja esgotat.
Sí, tinc fred al cor
i tinc qui me l’escalfi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)