Àngel

Sota el blau d’un pensament
he recollit la força del passat.
Cada port ha estat una llar
i cada mar un nou camí,
on gaudir d’aquest viatge.

Tothom pot sentir la veu
de la nostàlgia, la seva subtil
musicalitat: notes d’enyor;
però, també, joia pel record.

Aquest Àngel sovint planeja
amb guarda de sentiments i,
fins i tot, patrimoni d’emocions.

Aquest Àngel, sense cel, és blau
com el nostre propi pensament.

“L’única diferència del nacionalisme és que si té estat és bo, i si no té estat és dolent”  (Josep Ramoneda)

Modus operandi

Quan comença a fer mal
aleshores escric.
Quan porta un temps fent mal
aleshores escric.
Quan deixa de fer mal
aleshores escric.
Quan no fa gens de mal
aleshores escric sobre
quan començava a fer mal,
quan portava un temps fent mal
o quan deixava de fer mal.

                                        Marwan

Deixem-ho clar

Hi ha cap dubte que els votants de la CUP són republicans? I els votants d’ERC són o no són republicans? I els votants de JuntsxCat són republicans o no? I els votants de Podem també ho són o no ho són? I els votants del PSC són monàrquics o són republicans? Per tant, només ens queda els votants de Ciutadans i del PP com a possibles monàrquics.

Ja va sent hora que tant els polítics de Madrid com els de Barcelona deixin de marejar la pilota entre unionistes i independentistes o entre constitucionalistes i secessionistes; l’essència bàsica està en determinar, democràticament, qui és monàrquic i qui és republicà. I fer això, senyors, sent diu democràcia. No oblidem que la monarquia que tenim no la va elegir el poble, la va instaurar el general Franco amb la frase històrica de: “Todo está atado y bien atado”
 
Així doncs, tinguem-ho clar, és inqüestionable que la majoria dels catalans són republicans. Altra cosa és que la gent acati la Constitució i que quedi clar que acatar la Constitució no significa ser monàrquic. Em temo que aquesta és la raó de no voler fer un referèndum pactat, per por que la majoria republicana catalana aflori.

Per cert, Sr. Miquel Roca, el seu símil matrimonial no em serveix, entre altres coses, perquè normalment els fills se’ls queda la mare. Vostè, i onze homes més, varen fer una Constitució que va caducar l’1 d’octubre de 2017. Ara convé reformar-la i, aquesta vegada, convindria que fossin sis homes i sis dones. Prou! de manipulacions semàntiques més o menys enginyoses i més o menys afortunades; la democràcia, Sr. Roca, la fem els ciutadans (HOMES i DONES!!!) no la fan els polítics, l’autèntica democràcia no és representativa, és participativa. Sí, Sr. Roca, els ciutadans volem fer més referèndums vinculants i que els polítics acatin d’una punyetera vegada la voluntat dels ciutadans.

Sí, Sr. Roca, la Constitució s’ha de reformar no per donar-li el gust a uns independentistes, s’ha de reformar perquè ho reclamem els ciutadans. I si no ho voleu fer, us teniu que atendre a les conseqüències, perquè els republicans només poden acceptar o una república independent o un estat federal. Insisteixo, la majoria dels catalans són republicans i negar això és negar la realitat.

“El poder és una droga dura”  (Carla Bruni)

Poemes en colors

La meva vida és gris
i els meus poemes,
en blanc i negre,
els pinto de colors
per poder fer el meu
arc de sant Martí.

(Però..., per sort, la vida canvia)

“La paciència és la fortalesa del dèbil i la impaciència la debilitat del fort”  (Inmanuel Kant)