Arrel de les declaracions fetes pel ciclista Alberto Contador a una televisió estatal, vull ratificar les seves paraules i solidaritzar-me amb el present escrit:
Sóc aficionat a la bicicleta, l’any passat vaig fer més de 1.400 Km. i cada vegada que surto, surto amb por, igual que l’Alberto Contador i, em suposo, igual que tots els ciclistes. És una autèntica vergonya la irresponsabilitat i el comportament de la majoria dels conductors. El 99 % dels conductors ens avancen sense senyalitzar la maniobra amb els intermitents i, el que és pitjor, només el 50 % dels conductors respecten la distància de seguretat quan avancen a un ciclista i ja posats, hem de dir que els motoristes tampoc respecten la distància de seguretat. Ells volen ser respectats, però ells no respecten els ciclistes. A la carretera els motoristes no són els més dèbils (com ells ens volen fer creure), som els ciclistes. Ho teniu clar senyors motoristes!
Els ciclistes no som respectats ni per conductors de cotxes ni per conductors de motos. La majoria de conductors tenen una actitud de falta de respecte, mala educació, conducció agressiva i de prepotència i tot això amb total impunitat. Com sempre dic: impunitat i greuge comparatiu (per exemple, a un tractor si el respecten) són les dos lacres d’aquesta democràcia socialment dèbil i socialment immadura. Tinguem-ho clar, quan algú no es comporta correctament, vol dir que algú altre ho està permetent. Així doncs, preneu nota responsables de la seguretat vial:
No!, no cal endurir més penes i sancions. El que cal és fer complir el codi de circulació i corregir comportaments, i això es fa sortint a la carretera a sancionar aquests comportaments negatius, que són els que generen accidents. Sí, senyors, cal fer més prevenció i castigar sistemàticament els comportaments agressius i prepotents dels conductors, que moltes vegades són fruit d’alcohol i drogues. Voleu reduir accidents?, doncs retireu més carnets i precinteu cotxes. O, potser, ¿hem de ser mal pensats i creure que ja ens va bé tenir tots els caps de setmana accidents mortals, per poder tenir òrgans i fer trasplantaments els dilluns? Perquè, atenció!, les xifres coincideixen: som el primer país d’Europa amb accidents mortals de trànsit i, a la vegada, som el primer país d’Europa amb donació d’òrgans. Casualitat? Jo no crec en casualitats, crec en causualitats. I aleshores, cal qüestionar, quan parlem d’altruisme de les famílies donants d’òrgans, sinó hauríem de parlar d’un tema d’oferta i demanda. Prova del que dic és que mai veureu control policíac de trànsit en els trams senyalitzats com a concentració d’accidents. El missatge ve a dir-nos: “Jo ja t’he avisat” I se’m pot titllar tant com vulgueu de mal pensat, però les xifres manen i a elles em remeto.
