“He acabat un altre poema i me n’adono que no li he ficat l’IVA. La Hisenda de la Memòria em tornarà a ficar a paral·leles”

Tot està canviant?

(Poemes de quarantena)

Sol, blat verd i roselles,
en marc de primavera.
Arbres, fonts i parcs,
on bateguen els ocells.

Bicis, bambes i somriures,
llunyania de dos metres.
Ànecs, riu, mar i peixos,
sense portar mascareta.

I diuen: Tot està canviant.
Però els nostres entorns
són els que vam deixar
i els que hem de retrobar.

“La pandèmia pot castigar als líders populistes ineptes”  (Francis Fukuyama)

Daus

(Poemes de quarantena)

Torno a llençar daus vermells
(estic al Gran Casino de l’Oblit),
rodolen pel llarg tapet del destí,
sota la llum de la incongruència.

Encara no sé per què ho faig,
ni m’agrada cap joc de taula,
ni tinc patrimoni, prou adient,
per fer les travesses del ric.

Així doncs, recullo els daus.
Torno a llençar-los (a brossa);
allà, que surtin els números,
el pronòstic aleatori que no veig.

Reset

(Poemes de quarantena)

Quan tot això acabi,
ens ficarem al teclat,
per fer-li un reset
a la vida confinada.

Podrem treure la pols
a la por, a la tristesa
i ficar-les al prestatge,
on estaran a la vista

(però prou oblidades),
encastades entre llibres,
aquells que no hem llegit,
aquells que mai llegirem.

Llegir, llegir i llegir

En algunes ocasions, m’han dit: “Quina sort teniu, els que sabeu escriure” A la qual cosa, sempre contesto: “T’equivoques, jo no sé escriure, jo sé llegir”.

Efectivament, l’important no és escriure, l’important és llegir, tant com es pugui, dintre de les preferències de cadascú i de les pròpies possibilitats intel·lectuals. Quan s’ha llegit molt, arriba un moment que es pot assolir criteri. I una vegada assolit aquest criteri, ja s’està en condicions de fer-se crític (no crític literari, crític com a lector). Quan s’és crític, es pot gosar a escriure i endinsar-se en el complex i, a la vegada, fascinant món de la paraula. Per què així? doncs, perquè el primer lector és el propi escriptor i si l’escriptor no és crític amb ell mateix, quina garantia de qualitat tindrà el seu escrit? I atenció!, escriure és feina de “pic i pala” En el meu cas, un escrit en prosa el corregeixo no menys de cinc vegades i una poesia una mitjana de vuit vegades, i sempre l’última correcció poètica la faig sonora, bussejo dins la fonètica de les paraules i dels seus sinònims. És molt important que un poema tingui com a mínim ritme, si a més a més li podem ficar melodia, aleshores el podem convertir fins i tot en una cançó.

Arribats aquí, ens queda el sempitern dilema dels signes de puntuació. Hi ha bons llibres i tractats sobre aquest tema. En el meu cas, he utilitzat molt un llibre que es titula: “Estilística. Teoria de la puntuació. Ciència de l’estil lògic” Aquest llibre diu coses tan interessants (i de sentit comú) com: “si dubtes entre ficar una coma o un punt i seguit, fica un punt i coma que el 90% de les vegades encertaràs” També és aconsellable tenir a l’abast uns quants diccionaris. Això sí, convé comprar-los a mesura que es necessiten. Aquest que us escriu, entre diccionaris i diccionaris enciclopèdics en té una quinzena llarga, però a l’hora de la veritat amb quatre o cinc ja faig.

Torno al principi de l’escrit per tancar el cercle. Cal llegir molt, no sols pel fet d’estar informats, sinó per seguir enriquint el nostre aval cultural i sempre buscant el nostre propi criteri, el que ens donarà una assertivitat com a lectors i qui sap si també com a escriptors.

Darrer dia d'abril

Novament, surt el sol
entre núvols de nostàlgia,
amb la malenconia que
se sent, quan un no pot
estar, tothora, al costat
de la persona estimada.