“Casa teva és allà on fugir s’acaba”  (Autor desconegut)

Pentagrama

A l’hora de pensar:
filosofia.

A l’hora d’entendre:
psicologia.

A l’hora de raonar:
sentit comú.

A l’hora de salut:
estil de vida.

A l’hora d’estimar:
poesia.

Akàshic

Entreveig la Nebulosa
on nien i es registren
tots els estels d’idees,
pensaments i raonaments.

Recollir la seva llum,
irradiar-la, interioritzar-la
amb feedback d’esperit,
com cordó umbilical de nounat.

Diferent nom, però tots iguals:
Il·luminació, Nirvana, Fer el Cim...
Entenc aquest dur i llarg camí
i la resta l’he de deduir,

per seguir sent: sempitern autòsof,
famèlic bodhidharma i rodamón
de paraula, gnosis i pensament.
Univers al cel, univers intern.

“Un home amb una idea nova és un boig, fins que triomfa”  (Mark Twain)

La dignitat del silenci

La dignitat del silenci,
quan envellís enxarxat per secrets,
esgrafiant el seu rostre dins el mirall
d’una habitació que traspua
la penombra d’aquesta quietud;
com rellotge mut, omnipresent.

L’albada registra l’aquarel·la
dins l’obturador de l’absència,
cristalls de vells interrogants;
fotografia i llavor de somni,
on el llegat del silenci florís,
per redimir el buit -el nostre buit-
i encendre l’espelma del somriure.

Cel ras

La semblança d’un somriure,
cel obert a la sempiterna natura,
on s’esmuny, per gravitació,
el magnetisme que tinc pel bosc.

Aïllar i embolicar amb cel·lofana
aquest somort regal d’aire i pluja,
sentir-me viu d’amunt de cada pedra
i, sobretot, no tenir que inventar el record.

“Amb el temps, tots ens fem més intransigents, perquè el contenidor de la paciència el tenim ple”