Canvi climàtic i més

Cada vegada queden menys negacionistes, respecte al canvi climàtic i les conseqüències que es deriven per a la meteorologia de la Terra. Però canvi climàtic a banda, hi ha dos qüestions que també hem de tenir en compte.

La primera qüestió és les fases lunars. Aquest any, la lluna de juliol va començar el dia 28 de juliol i fins el 27 d’agost no començarà la lluna d’agost. Això vol dir que, pràcticament, tot el mes d’agost estarà sota la influència de la lluna de juliol que determina una climatologia més calorosa que la d’agost.

La segona qüestió és el cicle que té l’activitat de les taques solars. Aquest cicle és d’onze anys; és a dir, que durant onze anys l’activitat de les taques solars és molt alta i durant altres onze anys l’activitat de les taques solars és baixa. La qual cosa també afecta al clima i temperatura de la Terra.

Seria bo que alguns científics estudiessin, a la vegada, aquestes tres variables: canvi climàtic (per activitat humana), influencia de les fases lunars i l’activitat cíclica de les taques solars. Així, potser tindríem més elements de judici per afrontar i lluitar contra el canvi climàtic.

Ús i abús de diminutius

En més d’una ocasió he volgut posar de palesa la immaduresa d’una societat que, sembla, amb el canvi de segle va deixar enrere referències ètiques, morals i religioses. Això sí, les referències religioses que han quedat s’han radicalitzat i s’han fet més fonamentalistes que mai, sobretot dins les religions monoteistes.

Però retornem a l’inici. La immaduresa d’una persona es pot constatar de moltes maneres: infantilisme, lèxic groller, actituds prepotents i, també, amb l’ús i abús de diminutius que, normalment, deixa en evidència una possible traïció del seu subconscient, extrem que vaig poder comprovar al llarg de la meva vida professional. Així, per exemple, els que van dient diminutius de l’estil: cerveseta, canyeta, copeta de conyac, whisket, etc. Tot sovint o són alcohòlics o van camí de ser-ho. Els que van dient: caragolets, paelleta, bocinet de pa, etc. Moltes vegades o són diabètics o tenen prohibit o restringits l’aliment que esmenten com a diminutiu. El mateix passa amb els consumidors de drogues quan diuen: cigarret (la nicotina és una droga legal), cafetonet (la cafeïna també és una droga legal), fer una ratlleta, fer un piquet (s’entén d’heroïna), etc. Espanya està batent tots els records negatius d’Europa, incloent-hi el número de màfies, consum de drogues siguin legals, il·legals o medicaments (sobretot, antidepressius i ansiolítics). Ara, fins i tot, s’ha convertit en la primera productora i exportadora de cànnabis, fa temps que ja no escoltem aquella frase del segle passat tan popular que deia: “Bajarse al moro”.

A tots aquells que a vegades em diuen: “Jesús, vols dir que no en fas un gra massa?”, els recomano que consultin les estadístiques europees i el rànquing on es troba casi sempre Espanya. Per cert, si alguna vegada, els del “gra massa”, pateixen les conseqüències, derivades d’aquesta immaduresa, que no es queixin. I dic això, després de veure les imatges d’una platja on va embarrancar una narcollanxa i es veia com tots els banyistes intentaven aconseguir un dels farcells. Aquest és el nivell i aquesta és l’actitud d’una població sense referències ètiques, morals i religioses que esmentava al principi i, així, tanco el cercle.

Afrontar l’encara

Encara hi ha esquerdills d’horitzó
en la serp d’un dia de març.

Encara l’exhalació del drac
censura el raig del record
i revifa l’ànima amb incògnites;
les que s’escriuen, seguint
la metzina del terrorisme.

Encara, sol i lluna cisellen
la terra, on ulls i llavis
s’obren davant un miratge,
dins la xarxa de l’estupor,
enfront de sang i cossos.

Encara hi ha llesques de temps,
sense la mel de la solidaritat
ni la medicina de l’humor,
que acaronin l’eterna lletra
d’una cançó feta amb preguntes.

Encara..., el governall del dubte
corba el puny de la frustració.

La cançó de la por

“La por pot ser ocasional, la covardia és permanent”

La por saqueja la pau,
dóna... submissió,
    oprimeix,
    col·lapsa,
    esclavitza
amb idees imposades
i força la rendició
sense lluita.

La por ens inhabilita,
sense resposta... davant
la injustícia, amb la
voluntat subjugada.

La por juga a cuc a amagar
amb les emocions,
    s’aprofita
    de la ignorància,
    de la covardia,
és còmplice del terror
i de la por a tenir por,
la temuda ansietat.

“Si quan estàs sol, et sents sol, no tens bona companyia”  (Jean Paul Sartre)

Vida tardoral

Tossuts, salpebrem el temps
amb cadència de nostàlgia,
mentre ell ens clava cristalls
d’enyor, tristesa i melangia,
serfs en captard d’indiferència.

¿Com recuperar la seva clemència
i sortir d’una impertinent monotonia?

Desig i batec volen allunyar
l’espectre agressiu de la carència,
dol digne i necessari per fugir
de la maleïda mediocritat,
quan “tardorem” la nostra vida.

Travallengua

Si creus que creure,
en aquesta creença,
és com donar el teu amor
i estimar al ser estimat;
ja pots distingir el distint
d’aquesta distinció.

Si pots creure que
el teu credo és el meu
i que ell ens porta
de l’amistat a l’amor,
i de l’amor a l’amistat;
ja tens desxifrat l’enigma
del enigmàtic amor.

Si creus, en aquesta creença,
i estimes l’amistat, com
amic que ets de l’amor,
veuràs que el credo és més
que un credo i desxifraràs
l’enigma d’aquest amor.

Si creus que aquestes roses
no sols són roses i que són
roges per la passió. Llavors,
dóna’ls-hi també els colors
blanc, rosa, groc, fúcsia i blau.

Si creus, creu.
Si estimes, estima.
I, creient, et creuran.
I, estimant, t’estimaran.