El riu

Font de joventut.
Riu de maduresa.
Mar de senectut.

Els arbres segueixen sent
monjos d’horta, dins
un monestir de boira.

Ocells, arraulits de fred,
salmodien per les branques.
Nus ells, nues elles.

I el fil de llum de lluna,
argent de cel, ens assenyala
aquest riu de la vida.

La torxa

Obro el cancell del vers
per empeltar emocions
a l’arbre del sentiment.

A la primavera, exploraré
totes les seves branques,
buscant les noves flors.

Al marge, prop del llindar,
estendré les meves ales
i m’enlairaré amb l’amor.

I que la torxa de la il·lusió
m’il·lumini una suau pell,
on floriran petons i carícies.

“Si torno a néixer, prometo fer-ho millor”

Cleptòman de diccionari

A la botiga del diccionari,
furto significats i paraules,
allargassant la meva mà
insegura i trèmula pel deler.

Almenys, crec que puc
albirar un horitzó esperançat,
com si fos màgic prodigi,
on dansen aquests mots.

Així, el poema s’esdevé
un port imprescindible
on acollir els vocables.

Encara que, tot sovint
i confús, em puc oblidar
de recórrer el feixuc camí.

Poema descontrolat

Si beus vi, podràs dir:
Qui em va parir!

Si beus cava, podràs dir:
Ves quina fava!

Si beus cervesa, podràs dir:
Quina peresa!

L’alcohol es fa líder
i la nicotina aplaudeix,
com també aplaudeix
la més negra cafeïna.

Antidepressius són...
Ansiolítics són...
Medicaments? Drogues?
Doncs..., les dues coses.

Un bon estil de vida
comporta no supeditar-se
a cap mena d’addicció:
Legal, il·legal o medicament.

“Estima’m quan menys ho mereixi, perquè és quan més ho necessito”  (Jaume Funes)

Altra vegada

Altra vegada esfullo
cendres de pensament
i escampo, sense neguit,
a les ones del vent.

Altra vegada alço
el desig i el desfaig
com el sol la boira.

Altra vegada prego
cada instant perdut
i retorno a l’esdevenir.

Altra vegada esculpeixo
el temps de pelegrí,
perquè sigui propici
i deixi de ser tan incert.