Boira

Aquesta boira que frega carrers
i ens segresta sol i claredat.

Aquesta boira que esborra colors
i ho pinta tot de grisos i negres.

La boira que humiteja l’esperit
i encatifa d’aigua cel i terra.

Fora vila

El soroll de la pluja,
al raval, ens porta
fins els xops del riu.

La incertesa de l’aigua
que cau amb peresa,
malgrat l’esforç del vent.

Lluny, encara tenim
la seguretat dels que
volen viure fora vila.

“Tota guerra té agressors i víctimes. Hi ha agressors i víctimes en els dos bàndols”

Hivern

Benveig el dibuix gebrat
d’un hivern melangiós,
el fred gris de la tristesa,
la quietud del seu silenci
i la tendror de l’esperança.

Solitud

Com si fos un auguri nocturn,
miola la nit i minva la memòria.
Davant un vell mirall estripat,
reflex de tarima i pergamí de vida,
on els ulls s’il·luminen com un far.
Solitud com a companyia,
solitud com a melangia.

Avorrit?

Quan m’avorreixo, llegeixo.
Quan m’avorreixo, escolto música.
Quan m’avorreixo, escric.
Quan m’avorreixo, busco
a la deessa creativitat.

“Una cosa és viure en parella i l’altra, molt diferent, és tenir parella”