Oblit templer

Passada la Porta del Lleó,
s’obre la història de l’antiga Lleida.
Abans, ja hem passat per damunt
les restes de la primera universitat.
Nosaltres i Montpeller erem fars culturals.

M’acosto al pontó llevadís
i amb imaginació busco ser
templer penitent de Gardeny
i dins la catedral cerco la pau,
la contrició de pecats d’espasa.

Les meves cites més celebrades

“Una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament”

“Dir-me la sal i el sucre que prens i et diré la salut que tens”

“L’esport que puguis fer en un espai obert, no el facis en un espai tancat”

“Inhalaries el fum d’una foguera? Fumar és inhalar el fum d’una petita foguera”  (Les dos són la combustió d’una matèria orgànica)

“Només hi ha un sinònim per a filòsof i és pensador. Per tant, si tothom pensa, tothom és un filòsof en potència”

“Dalt de la teva muntanya filosòfica, sempre veuràs muntanyes més altes”

“L’important no és si la vida t’ha donat una taronja gran o petita. L’important és el suc que li pots treure a la teva taronja i a vegades una taronja petita dóna més suc que una gran”

“A la societat en que vivim, la mentida surt molt barata”

“Penso, doncs sóc” (Descartes)
“Sóc, perquè penso” (El pensador de la vida)

“En democràcia només hi ha un camí: Dialogar --> negociar --> pactar. Fora d’aquest camí no hi ha democràcia que valgui”

“No es defensa a les persones, es defensa la veritat”

Matí de boira

Ser lleidatà a l’hivern,
implica pagar peatge
a les boires persistents,
cada vegada que tenim
l’anticicló arrelat.

No em queixo; ja que,
em considero fill de la boira
i, amb altres germans,
ens emparem a la empremta
de la nostra identitat.

Memory

Encara puc imaginar
que la vida n’és
tot allò que estimo.

Encara puc imaginar
que el camí em duu
a la llar del somni.

Encara puc imaginar
que el meu vaixell
arribarà a bon port.

I tot això,
mentre escolto
a la Barbra Streisand,
cantant Memory.

Tobogan

Una fogonada eròtica
inicia la marató,
una cursa de radiació
que n’és el tobogan
de tots els sentits.

Altre cop, altre lloc,
i sota el mateix
cel de nit estelada,
fins que el tobogan
expira al terra humit.

“Poc o molt, encara tinc forces per escriure el meu destí”

El crit

Amb veu baixa,
i a cau d’orella,
esberlo secrets
de la nostra terra.

Amb veu petita,
i orella petita,
l’oïda escolta
retret de paraules.

I amb veu forta,
i ulls sorpresos,
esvento el crit
de la impotència.