“No existeix millor pregunta que una mirada, ni millor resposta que un somriure”

La mentida

Es pot definir la mentida com l’expressió o manifestació contrària al que una persona sap, pensa o sent. El nazi Joseph Goebbels deia: “Una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat”. També és famós l’anomenat paradigma de la pos-veritat que diu: “Menteix, menteix, menteix que alguna cosa queda”. La mentida també la podem relacionar amb l’engany; de fet, s’utilitzen com a sinònims. La diferència radica en que l’engany porta a la pràctica la mentida. Hi ha moltes formes i classes de mentida, però totes elles les podem agrupar en tres grups: Mentida d’acció, mentida per omissió i mentida per reserva mental.

Mentida d’acció
És una mentida directa que busca falsejar la realitat i enganyar a la persona, abusant de la seva ingenuïtat o credibilitat. Moltes vegades aquesta mentida utilitza el morb social per potenciar-la i desplegar-la. Els fakes de les xarxes socials són un bon exemple.

Mentida per omissió
És aquella mentida que es fa quan no s’expressa tota la informació que es té. Normalment s’amaga la informació més rellevant. Un exemple d’aquesta mentida és quan es treu una frase de context amb intenció de desvirtuar i manipular la informació (alguns polítics són autèntics mestres d’aquest tipus de mentida). Altra variant és, per exemple, la conspiració del silenci, que es fa entre el metge i els familiars d’un malalt, deixant aquest malalt sense una informació (a la que té dret) sobre la seva situació i malaltia. La qual cosa és denunciable.

Mentida per reserva mental
La reserva mental constitueix una divergència conscient entre la declaració d’una voluntat i la voluntat interna, que exterioritza un fet diferent al desitjat. Un exemple típic el tenim en algunes nul·litats matrimonials canòniques.

Per últim cal acollir-se a la dita que diu: “Hi ha moltes formes de mentir, però només hi ha una forma de dir la veritat”.

Ressaca oncològica

Amb el vaixell oncològic,
navego pel mar hospitalari
i, tard o d’hora, surt
l’onatge que bressola
la ressaca oncològica.

MÉS CITES DEL PENSADOR DE LA VIDA

En un parell d’ocasions em van preguntar en quina universitat havia estudiat filosofia, la meva resposta va ser immediata: “A la mateixa universitat que Sòcrates, Sidharta i Confuci”

“Preuada és la vida viscuda, si està envoltada d’amor”

“Per a un malalt, l’ara deixa de ser temps primordial i l’ara s’esdevé temps per viure’l”

“Perduda tota esperança, deixo de buscar-te i que el destí faci per mi el camí que vulgui”

“Si no vols ser pessebrista, surt del ramat”

“Mica en mica, els nostres referents es van morint i ens anem quedant com a orfes intel·lectuals, malgrat que nosaltres mateixos volguem ser referents”

“Els malalts som dos telediaris, després deixem de ser notícia”

“La complicitat que hi ha entre avis i néts, deixa fora de joc als pares”

“Per solucionar un problema només hi ha un camí, plantejar correctament el problema”

La mirada

Reblo conjurs i embruixos
per fondre la calamarsa
i esborrar la tempesta.

Esquerdes de llum
esbocinen núvols
per on surt el llampec.

Brogit d’abelles,
brogit de paraules
i doll d’aiguaneix.

I a les pupil·les,
l’esguard i congost
d’una mirada.

“Sigui quina sigui la disciplina, rere un gran artista sempre hi trobaràs un poeta”

Sobreviure

Tinc la pell d’escorça
i plena d’escates.
Així, faig escut
pel combat quotidià.

Destrio emocions
a l’areny del cor
i desvetllo somnis
per tal de sobreviure.