“La meva felicitat consisteix en el fet que sé apreciar el que tinc i no desitjo amb excés el que no tinc”  (Leon Tolstoi)

Tenir vida

La llum és vermella,
lliscant pel terra
recentment encerat.
A l’ambient hi ha
olor a desinfectant
i la música ambiental
trenca el silenci.

Al cap del passadís,
una finestra fa cinema
amb flocs de neu,
neu de novembre.
I tot això, per pensar,
per creure que sóc viu,
perquè tinc vida.
Almenys, avui per avui.

Nit de Reis

Nit de Reis, nit d’il·lusió.
Tornem a ser nens, perquè
vegin que som com ells
i aquesta nit mai caduca.
Nit de Reis, nit d’amor.

Límit

¿Quina complicitat,
impúdica i llampant,
fitxa un límit
a l’estricte pensament?

Al menys, ens queda
el traç senzill
d’un lúcid símbol
que concreta la vida.

“Sigueu feministes o no, aneu amb compte, amb les dones que diuen que tots els homes són masclistes”

Dubtes

Llavors, per què?
Per què dubto?

Rere els núvols
s’amaga la llum
i amb tota ella
s’embolcalla el dia.

Enfronto el destí,
ple d’interrogants,
com les sisques
a l’aigua del llac.

Potser, més tard,
la llum pentinarà
l’aigua i l’ànima
de dubtes arrissats.

Nit d’estrena

Per no enfollir,
bec, a glops petits,
una copa de poemes
com ratafia de nous.

Més tard, bato secrets
a punta d’ou i neu,
i ploro antics desenganys
amb una bona ressaca.

I sospir a sospir,
neix el capvespre,
que dibuixa l’escenari
d’una nit d’estrena.