Contrallum

Arrossego peresa,
fruit del neguit,
perquè em trobo
en una cruïlla,
que deixa al marge
tota esperança.
Davant l’espill,
a contrallum,
intento adreçar
el gest i la mirada.

“Un amic de tothom és un amic de ningú”  (Aristòtil)

Evolució

Bull la sopa primigènia,
on els microorganismes lluquen
i arrangen la nova vida.
L’alfa surt de la tenebra,
les plantes renoven l’aire:
acreixen oxigen, abaixen
el nitrogen i el anhídrid.
El món vegetal brolla,
el món animal rere seu:
de l’aigua a la terra,
de la terra a l’aire i...,
el planeta segueix girant.
Aigua, oxigen, terra i foc
són el camí de l’evolució;
un camí encara inacabat
que busca la fi d’omega.

Mà buida

Per donar la mà...
cal tenir-la buida,
i el balcó del somriure
ben obert al sol
de cada mirada.

No tanquis el cor,
obre el forrellat
i aireja sentiments,
que la vida s’ho mereix
i el teu somriure també.

“Fa falta tota una vida per aprendre a viure”  (Sèneca)

Terra promesa

La barca a l’horitzó.
La gavina sentinella
de núvols blancs
i un cranc escalador
puja per l’escullera,
on el sol el recull.

L’aire és fresc
i té regust a sal.
Les ombres, perfilades
pel sol roig ponent,
són tot un seguit
de punts suspensius.

Miro la llunyana barca.
Miro el fil de l’horitzó.
I el temps fuig, buscant
la lluna nova d’estiu,
mentre assaboreixo
la calma del record.

Trepitjo terra humida (on ets Carles Sabater?)
i la meva empremta
tampoc em duu a tu.
Encara sóc l’últim bard,
dandi i l’últim templari
d’aquesta terra promesa.

Cirera de maig

Bombolla a la selva
la barca del silenci,
on l’espill del cigne
inventa un somriure.
L’aroma és música
en aquesta cirera
que tinc als llavis.
Vull somiar un secret
i beure a la font de maig,
prop del llac blau,
on la papallona
redimís la seva pena.