“Llegir els autors clàssics, sempre enriqueix el vocabulari”

L’estenedor del record

Puc trencar la veu amb
els primers raigs de sol
o guarir les meves ferides
amb la llum de la lluna.
Puc penjar els somnis
a l’estenedor del record
o tornar a batre sentiments
(per tal d’ensacar-los)
a l’era de les emocions.
I puc dibuixar... tants
horitzons com dies visqui.
Però, no puc deixar que
l’amor em reculli pel camí,
ni que el riu del destí
faci aquest camí per mi.

“En política no hi ha res evident” (I, no obstant, els polítics en fan ús i abús de la seva “evidència”)

“Importa molt més el que tu pensis de tu mateix que el que altres opinin de tu”  (Lucius Annaeus Sèneca)

Precepte democràtic

Ho reconec, ho faig d’esma,
quan burxo dins el parany
dels partits polítics,
dins la seva vacuïtat de sigles
i el seu brunzit programàtic,
que només és una teia
en la nit de la ignorància;
quan gesticulen, desmemoriats,
i s’allargassen per escatainar
una profitosa habitud,
on fan emmudir el primer
precepte democràtic:
“El poder n’és del poble”

“La deformació professional és l’ombra de tota professió”

“La metafísica abstrau a l’home de la seva menudesa física”