“Allò que només puc dir en veu molt baixa ressona temps enllà, a ple misteri”  (Martí i Pol)

Llum de tardor

Cauen les primeres fulles,
sotmeses al vaivé de les seves ales.
Amoroses, encatifen el terra
de colors grocs, daurats, marrons
i vermellosos, on petjades de
passos remouen aquesta sorra.

Els arbres obren clarianes,
petites finestres a cel obert,
per on penetra la llum de tardor
a l’etèria casa de l’ocell.

Cada any el mateix record,
nostàlgia perfumada per
gaudir la llum de tardor,
la llum de la meva tardor.

“Només els ineptes perseveren en l’error”  (Cicerone)

“La incompetència és tant o més nociva quan major sigui el poder de l’incompetent”  (Francisco Ayala)

Passes de lladre

(A un ex-amic, que s’estimà més fer pau
amb la mentida que guerra amb la veritat)

El gotim d’un tany gòtic
tanca el temps dins el taüt
d’un estilitzat rellotge de paret.
Fora, roselles i blat verd
fan retret a la primavera,
que surt del tanatori d’hivern
i mossega el bressol de cada finestra,
amb el ball de la seva llum.
Sense màcula, el meu esperit,
trèmul i descarat, s’endinsa
per l’illa de la realitat;
on gemeguen les passes perdudes
d’un lladre d’il·lusions.

Maleïda sigui la seva garjola,
maleït sigui el seu tarannà.

“Mai oblido una cara, però amb la seva faré una excepció”  (Groucho Marx)

“Si no lluites per acabar amb la corrupció, acabaràs formant part d’ella”  (Joan Baez)