Després de tot, l’important
no és aconseguir el somni;
l’important és tenir el somni,
la capacitat etèria per sortir
de l’eterna garjola de la rutina,
que ens empresona, i obrir
el cel per ficar-hi el nostre sol.
dimecres, 31 d’octubre del 2018
dimarts, 30 d’octubre del 2018
dilluns, 29 d’octubre del 2018
I res no espero
Al cor
de cada cosa, hi nia el silenci:
tot vol els seu lloc i un espai
de temps. Dedicació i tacte.
Observo,
envoltat de fosca, un estol
d’objectes. Sí, ho sé:
el misteri que m’ordeix dol
i em guanya.
I caic,
i res no espero.
Jordi Solà
de cada cosa, hi nia el silenci:
tot vol els seu lloc i un espai
de temps. Dedicació i tacte.
Observo,
envoltat de fosca, un estol
d’objectes. Sí, ho sé:
el misteri que m’ordeix dol
i em guanya.
I caic,
i res no espero.
Jordi Solà
dissabte, 27 d’octubre del 2018
Els meus espais oberts
(...que el vent de ciutat no em dessagni més...
The boxer – Simon & Garfunkel)
El somni d’una sorra daurada
que amoreja amb les ones,
sota el sol de tots els colors
i guarnida amb roba de festa,
dins un cel blau, en el saló de ball
de l’embruix mediterrani.
L’encanteri del bosc pirinenc
quan avets platejats reflecteixen
el sol i el cant de la cadernera,
sotmesa al fugisser vent del nord
i al renaixent ambient tardoral,
on es bressola la serralada.
La folgada boirina de La Plana,
l’alè de Puf, el drac màgic,
mentre jugàvem i corríem sota
l’aixopluc dels àlbers del riu;
el cuc a amagar i el cuit i parar
de la nostra folla imaginació.
I així, dins un cor franc, és com
es pot gaudir de tants espais oberts
com vides i records hem viscut.
The boxer – Simon & Garfunkel)
El somni d’una sorra daurada
que amoreja amb les ones,
sota el sol de tots els colors
i guarnida amb roba de festa,
dins un cel blau, en el saló de ball
de l’embruix mediterrani.
L’encanteri del bosc pirinenc
quan avets platejats reflecteixen
el sol i el cant de la cadernera,
sotmesa al fugisser vent del nord
i al renaixent ambient tardoral,
on es bressola la serralada.
La folgada boirina de La Plana,
l’alè de Puf, el drac màgic,
mentre jugàvem i corríem sota
l’aixopluc dels àlbers del riu;
el cuc a amagar i el cuit i parar
de la nostra folla imaginació.
I així, dins un cor franc, és com
es pot gaudir de tants espais oberts
com vides i records hem viscut.
divendres, 26 d’octubre del 2018
dijous, 25 d’octubre del 2018
Brodsky
Duies l’exili escrit als ulls, aquell exili
que no cessa, que s’arrapa sense pietat
a les portes de l’ànima. Aquella nit
hi havia més Brodsky en tu que en tots
els seus poemes.
Mireia Companys
que no cessa, que s’arrapa sense pietat
a les portes de l’ànima. Aquella nit
hi havia més Brodsky en tu que en tots
els seus poemes.
Mireia Companys
Subscriure's a:
Missatges (Atom)