Camí de les fonts

(Peramola)

L’aigua rodola
entre records,
on sempre et trobo.
La teva veu juga
al vent de Ponent.

Una a una veig
com les fonts
voregen la vereda.
Surto pel trencall...
i surto dels records.

“Hi ha persones que li donen molta importància al sexe. Hi ha persones que no li donen importància al sexe. Les dos estan equivocades”

Selva d’Ansils

L’estret camí serpeja
pel frondós bosc.
Una dotzena de rierols
el pentinen muntanya avall.
El sol festeja les fulles
i les vaques remuguen,
perquè algú ha trencat
el silenci de la seva pau.
Veig, escolto, sento i entenc,
formo part de la natura,
només sóc urbanita per...
un fet circumstancial.

Avinença

Infinita és
l’espardenya de la incultura,
l’estrident monstre
que sotja la raó.

Infinita és
l’estació on s’atura,
i s’allibera,
l’envejable rialla.

I al prat de la consciència,
hi lluquen bolets blancs
com folis que busquen
la tinta per escriure.

“La malaltia, i la seva debilitat, genera la força per seguir lluitant”

El punt del compàs

Després de cada cabòria,
surt la dèria d’escriure,
d’agafar la ploma compàs,
per dissenyar el cercle,
on encabim les idees.

Un cercle com a imatge
de perfecció. Encara que...
alguns ens estimem més
un bon triangle equilàter,
l’estructura més forta

i estable que podem tenir
i que veiem a l’arquitectura
d’una piràmide o d’un pont.
El meu triangle mental és:
filosofia-psicologia-sentit comú.

Diuen que un deixeble troba
el seu mestre, quan està preparat.
Invertint-ho, filosòficament,
un mestre troba el seu deixeble
quan està competentment preparat.

Aleshores, jo, o no sóc mestre,
o altrament no estic preparat.

Per Nadal, tots som nens

Busco dins la boira
l’esperança per viure
i tenir un goig de futur.

Quatre néts catalans,
quatre barres de senyera
i de fons: Els segadors.

Festes de Nadal, obertes
al record d’infància,
als regals i al Tió.

Els Reixos ens porten
paquets de nova il·lusió
i els gaudim com a nens.

Bon Nadal a tothom.