Entortolligat

Ell està tot ple de bocins de coratge,
que són com el regateig de la flaquesa,
i la seva ànima és barbacana, doncs
s’ha fet germana de la gelosia;
la brolla de la serp li fa espires,
l’entortolliga, emmetzina i encadena;
el ridiculitza i li fa la saó verinosa,
afegint-hi un nus a la seva fugida.

Alacaigut, s’arrisca a bellugar-se
pel sorral de l’infern de Dant
en la immensa immundícia de la dita.
Xafat, somort, pel passadís del monstre,
triga a tòrcer, a minvar l’odi,
consagrar les caramelles,
carbassejar el malaltís ensopec
i donar-li empenta a la llorda cicatriu.

A rodolons –asfixiat pel llenguatge–,
màrtir de la proposició i el delicte,
sense el baptisme de la misericòrdia
i sense la llicència de la bogeria;
jan indigne de la cèlica apel·lació
té un bon grapat de compatriotes:
L’errada, la calumnia, el vilipendi,
la infàmia i la cendra de la ràbia.

A corre-cuita, per tal d’obeir,
segant i guarnint el luxe,
esquinçant l’esglai del perill
i, únicament, amb el cabal de l'amor.