Floreixen

El sol sobrefila la carena,
il·lumina el bosc del record.
Tot sembla història reciclada,
dins la xarxa d’anys de silenci.

Davant un rosari d’idees,
la rauxa calla i claudica
amb empremta de vida,
llargament caducada.

Torna el vent del nord.
Torna la inquieta oreneta.
Floreixen flors pels camps.
Floreixen nous sentiments.