Estiu a Ponent

El sol ha obert
la porta del dia,
damunt la plana
de terra eixuta.

El Segre llisca,
sense fer soroll,
com un pensament
que busca ombra.

La Seu Vella mira
des del seu silenci,
mentre l’horta respira
calor i memòria.

Als camins de Ponent
la llum s’allarga,
i cada arbre n'és
un vell testimoni.

Ha arribat l’estiu,
amb pols a la pell
i veu de cigala,
entre fruiters cansats.

Camino lentament,
prop del riu i el temps,
amb la mirada plena
de cel i horitzó.

I, malgrat la calor,
encara batega
un foc de vida dins
l’ànima de Lleida.

(Poema fet per la IA a partir de la meva poesia)