Murmuri

Escolto el xiulet del tren
com ressona enmig dels xops
i l’entramat de fulles,
per on retopa l’eco
fins a la paret del parc.

Sota el misteri d’una lluna groga,
veig com la corrent del riu
descriu tombs a la versemblant
lluna que bressola.

Cap la possibilitat que
el meu esperit sigui això,
una lluna reflectida
en el riu de la vida.