Revetlla

La nit s’encén
amb llengües de foc,
i el cel tremola
amb veu de pólvora.

Sant Joan arriba
amb olor d’herbes,
cendra als dits
i desig als ulls.

Tot el que fou vell
crepita una estona,
abans de tornar-se
pols de memòria.

Hi ha qui salta flames,
hi ha qui demana sort,
hi ha qui calla i mira
com crema el passat.

La nit és curta,
però prou intensa
per obrir camins
dins la foscor.

Demà, la llum
tindrà un altre nom,
i nosaltres, potser,
una mica menys de por.

(Poema fet per la IA a partir de la meva poesia)