La Senyora

Avui, la Senyora m’ha vingut a veure. Neguitós, de seguida li he preguntat si avui era el dia.

-No! Estigues tranquil. Només he vingut a veure com estàs.

-Dis-m’ho tu! Segur que ho saps millor que jo.

-No creguis, no creguis. Només sóc una funcionària, amb encàrrec d’intermediació.

Hem xerrat força estona, com a vells coneguts que som. Li he preguntat com anava la seva feina i m’ha dit que entre Ucraïna i la Franja de Gaza, no para de fer hores extres. Feia temps que no la veia i l’he trobada més prima.

-Hauries de ficar algun kilo més.

-Ja voldria, ja; però l’estrès m’està matant.

-Dóna! Tu ja no pots morir-te.

Quan ha marxat (tot dient-me: “Fins la propera”), he reflexionat amb la meva sempre punyent “mémoire d’escalier”. Llàstima! Per no haver tret a la conversa el seu etern contrincant: El temps. Bé, un altre cop serà.

Ara, vaig al llit a dormir, que no deixa de ser un assaig o simulacre de morir.

Fet i realitat

“Al matí, fins que no faig un cafè, no sóc persona” La cafeïna és un alcaloide, una droga psicoactiva estimulant.
 
“Tinc el vici de fumar” La nicotina és un alcaloide, una droga estimulant altament addictiva (deu vegades més addictiva que la cocaïna)

“És molt bo prendre mel cada dia” La mel és un polisacàrid i els polisacàrids fan pujar els triglicèrids (que són igual o pitjor que el colesterol) Es recomana prendre mel només dos o tres vegades a la setmana.

“Insistir en plantejar la mateixa pregunta, perquè no s’accepta una resposta, no és de bon comunicador. El bon comunicador o modifica la pregunta o canvia de pregunta”  (Dedicat a Ricard Ustrell)

Bona Diada

...tot és possible
i tot està per fer.

(Miquel Martí i Pol)

Poemes en colors

La meva vida és gris
i els meus poemes,
en blanc i negre,
els pinto de colors
per poder fer el meu
Arc de Sant Martí.

“Pensar sense aprendre és esforç perdut; aprendre sense pensar, és perillós”  (Confuci)

Qüestió de temps

En una ocasió, un home va visitar a un lord anglès i li va preguntar que feia per tenir una gespa tan esplèndida. El lord anglès li va contestar: “Re, es planta i es deixa que passin dos-cents o tres-cents anys”

Amb la democràcia passa el mateix, una vegada instaurada, cal que passin dos-cents o tres-cents anys per poder parlar de democràcia plena. Ho tenim clar?