Cor tou

Quan el cor està tou:
pa de pessic de l’esperit
sortit del forn de la tristesa,
on les llàgrimes gorgollen,
font d’impotència, sense sorgir.

El temps queda buit
dins l’eco del pensament,
amb remolí d’emocions
que no troben camí per sortir
d’aquesta cíclica situació.

Dones d’aigua i homes de fang

La ductilitat femenina fa
que la dona sigui d’aigua.
Malgrat el seu tarannà cregut,
l’home té els peus de fang.

“Contra més ràpid parlis, més et pots ensopegar amb les paraules” (Dedicat als professionals de la ràdio) 

Els meus espais oberts

(...que el vent de ciutat no em dessagni més...
The boxer – Simon & Garfunkel)

El somni d’una sorra daurada
que amoreja amb les ones,
sota el sol de tots els colors
i guarnida amb roba de festa,
dins un cel blau, en el saló de ball
de l’embruix mediterrani.

L’encanteri del bosc pirinenc
quan avets platejats reflecteixen
el sol i el cant de la cadernera,
sotmesa al fugisser vent del nord
i al renaixent ambient tardoral,
on es bressola la serralada.

La folgada boirina de La Plana,
l’alè de Puf, el drac màgic,
mentre jugàvem i corríem sota
l’aixopluc dels àlbers del riu;
el cuc a amagar i el cuit i parar
de la nostra folla imaginació.

I així, dins un cor franc, és com
es pot gaudir de tants espais oberts
com vides i records hem viscut.

“L’esforç és cosa de tots”  (Anònim)

Un port segur

Un dia, amb bicicleta,
la temperatura era de maig
no pas de juliol. Al MP3,
una cançó de contra-amor,
el comiat d’un present
que neguiteja un futur dubtós.

L’alfals, recentment tallat,
té una forta sentor d’enyor;
quan la nostra vida estava
més arrelada a la terra.

Dalt la riba, un salze desmai
m’encatifava un altre record:
els berenars al seu aixopluc,
en una roda de molí per taula.

Prop d’ell, dins la bassa,
una pollada d’ànecs escriu
versos damunt l’aigua. Acollits,
aquesta vegada, per l’ombra d’un pi.

Què lluny estic de tot això!
i què a prop estic d’aquest record!,
mentre el vaixell de la imaginació
busqui el port segur de la infància.

Rosa de bardissa

Captaire de sol,
la rosa de bardissa
s’amara amb vent
de so primaveral.

Recull d’absència
(quan esgrimim
paraules d’amor)
en l’obrador dels mots:

Com eixorda
el retrò del record!

La rosa de bardissa
no és tan bonica com altres,
però té la llibertat
del seu espai obert.

Rosa!, fes-te senyera
en l’atapeïda bardissa
de la nostra vida
i dóna’ns la teva llibertat.