Els meus espais oberts

(...que el vent de ciutat no em dessagni més...
The boxer – Simon & Garfunkel)

El somni d’una sorra daurada
que amoreja amb les ones,
sota el sol de tots els colors
i guarnida amb roba de festa,
dins un cel blau, en el saló de ball
de l’embruix mediterrani.

L’encanteri del bosc pirinenc
quan avets platejats reflecteixen
el sol i el cant de la cadernera,
sotmesa al fugisser vent del nord
i al renaixent ambient tardoral,
on es bressola la serralada.

La folgada boirina de La Plana,
l’alè de Puf, el drac màgic,
mentre jugàvem i corríem sota
l’aixopluc dels àlbers del riu;
el cuc a amagar i el cuit i parar
de la nostra folla imaginació.

I així, dins un cor franc, és com
es pot gaudir de tants espais oberts
com vides i records hem viscut.

“No donis la culpa a la manca de sort quan el problema és la falta d’actitud”  (Anònim)

Coix

Desfaig poemes
per fer drecera
i per sobreviure
al camí del temps.

Busco dins el pou
l’aigua filosòfica
que, amb sort,
brollarà pel brocal.

Escric per fugir,
escric per lluitar
i escric per no ser
coix intel·lectual.

Resar i desitjar

Verdeja el sembrat
sota llum de migdia.
A la llunyania,
el so d’una campana
convida a l’oració,
segueix el pols del camí.

El fum de xemeneia
ascendeix, resant
i buscant un cel net.
I la remor del riu
prega agenollada
entre bancs de pedra.

Dit i fet, o fet i dit,
entreobro els llavis
per rememorar
un perdut parenostre;
perquè, a vegades
toca resar i a vegades
només toca desitjar.

“Si es vol viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre”  (Emily Dickinson)

El far

He consagrat la solitud
a l’església del silenci,
on constel·lacions d’estels
són paraules llunyanes.

És la nit de la incertesa,
la nit de l’insomni,
que només desitja
l’incendi de l’aurora.

A conjur de diccionari,
fico far a la tempesta,
perquè el meu vaixell
trobi totes les respostes.

Més vida

Fer versos en colors
cada cop que la vida
pinti en blanc i negre.

Dissenyar l’espai amb
l’Arc de Sant Martí,
per on lluirà el sol.

Pentinar raigs de lluna
quan acaronen el blat
a punt per a la sega.

I si queden més somnis,
que sigui, perquè tenim
més vida per viure.