Tot sovint miro les pintades que hi ha a les parets de la ciutat, perquè crec que són fidel reflex d’una part de la joventut que no té cap altra manera d’expressar-se i, de tant en tant, es poden trobar frases amb bon contingut filosòfic. Això sí, generalment són contundents i molt categòriques; ja que, expressen el màxim missatge de forma molt concisa. També s’ha de partir de la base que aquestes frases no tenen l’opció de rèplica. Aquest és el cas de la frase que encapçala aquest article: “El capitalisme no és democràtic”
Estic totalment d’acord amb el contingut filosòfic d’aquesta proposició. Encara que cal recordar-li a l’autor que està ficant en el mateix sac dos sistemes: un sistema econòmic (capitalisme) i un sistema polític (democràtic), i això és més complicat del que sembla, rere la inqüestionable perspicàcia del creador de la frase; per tant, s’hauria d’anar a pams i ser més explícit. Per altra banda, si de forma indirecta (i subliminal) l’autor planteja el socialisme com alternativa al capitalisme, sento dir-li que el socialisme tampoc és democràtic, encara que la seva base filosòfica ho pugui ser. A la pràctica, tots els règims socialistes han estat autocràtics.
Difícilment es pot construir una autèntica democràcia a partir del tarannà immadur, egoista i autocràtic que actualment té l’ésser humà. L’expectativa de la famosa era d’Aquari ha fracassat i amb ella el somni de dos o tres generacions. Només cal veure l’estructura interna dels partits polítics que, avui per avui, són la base de l’actual democràcia, tots tenen una estructura presidencialista, amb designacions fetes exclusivament per designació directa.
L’únic sil·logisme que tenim per plantejar la democràcia surt del propi sentit comú: La base de la democràcia és la llibertat i la base de la llibertat és la independència. Per tant, una democràcia s’ha de configurar amb homes lliures i independents, no es pot construir aquesta democràcia a partir d’un sistema polític que no reflecteixi el fet individual. En conclusió, la democràcia s’hauria de configurar a partir d’una societat civil; és a dir, del conjunt d’homes lliures i independents. En contra del que tenim ara, un “règim democràtic” basat en uns partits polítics que fan control i disposició del seu concepte democràtic.
Estic totalment d’acord amb el contingut filosòfic d’aquesta proposició. Encara que cal recordar-li a l’autor que està ficant en el mateix sac dos sistemes: un sistema econòmic (capitalisme) i un sistema polític (democràtic), i això és més complicat del que sembla, rere la inqüestionable perspicàcia del creador de la frase; per tant, s’hauria d’anar a pams i ser més explícit. Per altra banda, si de forma indirecta (i subliminal) l’autor planteja el socialisme com alternativa al capitalisme, sento dir-li que el socialisme tampoc és democràtic, encara que la seva base filosòfica ho pugui ser. A la pràctica, tots els règims socialistes han estat autocràtics.
Difícilment es pot construir una autèntica democràcia a partir del tarannà immadur, egoista i autocràtic que actualment té l’ésser humà. L’expectativa de la famosa era d’Aquari ha fracassat i amb ella el somni de dos o tres generacions. Només cal veure l’estructura interna dels partits polítics que, avui per avui, són la base de l’actual democràcia, tots tenen una estructura presidencialista, amb designacions fetes exclusivament per designació directa.
L’únic sil·logisme que tenim per plantejar la democràcia surt del propi sentit comú: La base de la democràcia és la llibertat i la base de la llibertat és la independència. Per tant, una democràcia s’ha de configurar amb homes lliures i independents, no es pot construir aquesta democràcia a partir d’un sistema polític que no reflecteixi el fet individual. En conclusió, la democràcia s’hauria de configurar a partir d’una societat civil; és a dir, del conjunt d’homes lliures i independents. En contra del que tenim ara, un “règim democràtic” basat en uns partits polítics que fan control i disposició del seu concepte democràtic.
