En algunes ocasions, m’han dit:
“Quina sort teniu, els que sabeu escriure” A la qual cosa, sempre
contesto: “T’equivoques, jo no sé escriure, jo sé
llegir”
Efectivament, l’important no és
escriure, l’important és llegir, tant com es pugui, dintre de les preferències
de cadascú i de les pròpies possibilitats intel·lectuals. Quan s’ha llegit molt,
arriba un moment que es pot assolir criteri. I una vegada assolit aquest
criteri, ja s’està en condicions de fer-se crític (no crític literari, crític
com a lector) Quan s’és crític, es pot gosar a escriure i endinsar-se en el
complex i, a la vegada, fascinant món de la paraula. Per què així?, doncs perquè
el primer lector és el propi escriptor i si l’escriptor no és crític amb ell
mateix, quina garantia de qualitat tindrà el seu escrit? I atenció!, escriure és
feina de “pic i pala” En el meu cas, un escrit en prosa el corregeixo no
menys de cinc vegades i una poesia una mitjana de vuit vegades, i sempre
l’última correcció poètica la faig sonora, bussejo dins la fonètica de les
paraules i dels seus sinònims. És molt important que un poema tingui com a mínim
ritme, si a més a més li podem ficar melodia, aleshores el podem convertir fins
i tot en una cançó.
Arribats aquí, ens queda el sempitern
dilema dels signes de puntuació. Hi ha bons llibres i tractats sobre aquest
tema. En el meu cas, he utilitzat molt un llibre que es titula: “Estilística.
Teoria de la puntuació. Ciència de l’estil lògic” Aquest llibre diu coses
tan interessants (i de sentit comú) com: “si dubtes entre ficar una coma o un
punt i seguit, fica un punt i coma que el 90% de les vegades ho encertaràs”
També és aconsellable tenir a l’abast uns quants diccionaris. Això sí, convé
comprar-los a mesura que es necessiten. Aquest que us escriu, entre diccionaris
i diccionaris enciclopèdics en té una quinzena llarga, però a l’hora de la
veritat amb quatre o cinc ja faig.
Torno al principi de l’escrit per tancar
el cercle. Cal llegir molt, no sols pel fet d’estar informats, sinó per seguir
enriquint el nostre aval cultural i sempre buscant el nostre propi criteri, el
que ens donarà una assertivitat com a lectors i qui sap si també com a
escriptors.