“Les persones que pensen, aprenen tant de l’èxit com del fracàs”  (John Dewey)

Eufòria!

La paraula eufòria està de moda. No em referiré al fenomen sociomusical que ha conquistat totes les franges d’edat, sinó que vull referir-me al mimetisme que es produeix quan una paraula, frase feta, cita o refrany es fiquen de moda.

Avui, la paraula eufòria (o eufòric) l’escoltem en tots els àmbits; fins i tot, l’he escoltada en més d’un polític o tertulià. És clar, al polític li agrada estar al capdavant dels seus electors i li sembla que utilitzant el lèxic dels seus electors ho aconsegueix. I els tertulians? Bé, aquests mai volen estar fora de joc del context social.

Encara recordo algunes paraules i frases dels vuitanta i noranta, força populars i utilitzades per gairebé tothom. On són ara? Totes les modes tard o d’hora caduquen. No obstant, com hi haurà més temporades d’Eufòria, aquesta paraula seguirà de moda durant uns quants anys. Per cert, segons el diccionari del Manel Franquesa, l’alternativa sinonímica d’eufòria és benestar. Particularment, m’acullo a la paraula benestar, que té un concepte més tranquil que la dinàmica eufòria. Serà qüestió de l’edat? O, potser, és un purisme lingüístic mal entès.

Sentits externs-interns

No em queda prou marge, perquè
tot sigui igual que abans, que sempre.
Una vida nascuda prop del riu
i de la boira, lluny de l’instant màgic
que poques vegades tenim i podem
sentir, molt endins, com nostre:

El cos ens traís a dies, la ment mai.

Tothora la imaginació voleteja fugaç
per l’espai il·limitat de neurones
i bioelectricitat. ¿Com adequar
la limitació dels sentits externs,
embornar-los amb sentits interns
plens d’eufòria i d’immensitat?

Si ho saps, fes-ho i digues-m’ho.

“Pensar és senzill, actuar complicat i posar en marxa els pensaments el més difícil de tot”  (Goethe)

Càntic del bosc a la lluna

Tu que has estat i segueixes sent.
Que tens i no pretens.
Que limites les preguntes,
doncs coneixes les respostes.

Sabedora del que ha de saber-se.
Coneixedora d’ofici.
Que estant en possessió dónes
i sense necessitar agafes.

Que et ponderes i t’equilibres.
I de l’equilibri fas ponderació.
Et nomeno com a expressió
d’exemple i escarni:

Qui dubti de tu,
que dubti d’ell mateix.

La llum del campanar

Trossos de boira tentinegen
dalt del campanar, riuen
amb carantoines i pessigolles
que el musell del sol els hi fa
des del cancell de la carena,
mentre la nit li brandeix un retret.

L’eixida campana regalima
humitat, reflectint la llum
quan batega el badall i l’eco
del primer toc d’oració;
gatejant, com bon captaire,
tots els racons de la plaça.

Tanmateix, i al mateix ritme,
batega el cor amb el badall
del record. No hi ha major
felicitat que aquesta felicitat
estàtica, intemporal; cantarella
que fresa la rella de la vida.

“La vida és una tragèdia per als que només senten, però és una comèdia per als que només pensen”  (Horacio Walpole)

Climatologia

De la seductora boira al frenètic vent,
dels agrisats carrers a l’esclat de llum.

I que el cor torni a assaborir un poema
fet fotografia o una fotografia feta poema.

Vers, verb, que vol gaudir de vida plena,
que fa del temps un lloc de trobada i,
a l’eteri espai, l’aixopluc d’ànimes bessones.

Paraules i flames

A la meva edat, destral en mà,
encara no me n’he cansat
de perseguir i trossejar
paraules de foguera
i encenalls de reialme,
per encendre el foc
on les flames del laberint
faran deturar i defugir
la sageta del malson.
El poc futur que tinc,
que sigui de fermesa.

“Seguir un dogma és viure segons el pensament imposat per altres”  (Steve Jobs)

“Arribem a una conclusió quan ens hem cansat de fer una reflexió”  (Jill Shalvis)

Brunzit de fulles

Arriba el vent de tardor,
el que allunya a les orenetes,
bressolant branques i fulles,
fent un suau brunzit
de música i record
que ens torna, una mica,
a la infantesa de jocs,
il·lusions i futurs.

Algunes vegades

Algunes vegades,
m’enamoro de paraules.
Llavors, les poso a marinar
i quan estan ben adobades
començo a cuinar el poema,
a foc molt lent d’esperit,
ben condimentat i salpebrat
de tots els meus sentiments.

Algunes vegades,
m’enamoro d’un paisatge.
Llavors, el fotografio
amb la ment i el guardo
a l’àlbum del record,
fins que el puc retocar,
fent de la imatge una poesia
i descrivint emocions.

Algunes vegades,
també, deixo d’escriure,
perquè surti el filòsof
que necessita el silenci,
un llarg camí per caminar
i un ferm camí per pensar.
No hi ha cap poeta
que no tingui filosofia.

“L’ésser humà neix amb intel·ligència, però ha d’aprendre a pensar”  (Edward de Bono)

Cites de El pensador de la vida

(Filosofia i psicologia del sentit comú) 

Introducció

Estimat lector,

Durant més de cinquanta anys (encara no he acabat), he anat desenvolupant el meu pensament, basat en el sentit comú, i que va començar a concretar-se a l’Arnau de Vilanova, quan em van batejar com El pensador de la vida. Un sentit comú que exerceixo baix el prisma d’una filosofia i psicologia aplicades a la vida quotidiana i acollint-me a la definició que l’escola aristotèlica fa del sentit comú.

Per expressar aquest pensament, he utilitzat tant la prosa (articles divulgatius, narracions, cites i preguntes retòriques) com la poesia (tant descriptiva com intimista). Ara, he cregut oportú ficar a l’abast de tothom part del meu pensament, hi ho faig mitjançant un recull de cites que, algunes d’elles i modèstia apart, han tingut un ressò dins el món social i laboral per on m’he mogut.

Desitjo que aquest recull sigui del teu interès i que alguna de les cites et sigui d’utilitat. Si més no, gràcies per llegir-me.

Jesús Jordi Garcia Boadella


“Una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament”

“Qui determina què és una droga, en primera instància és la química orgànica i en segona instància l’O.M.S.”

“Diguem la sal i el sucre que prens i et diré la salut que tens”

“Tard o d’hora, el prepotent paga peatge”

“Sense humilitat, no hi ha intel·ligència que valgui”

“Qui pensa amb el cap només diu: “Jo sé”, “Jo no sé”. Qui pensa amb el cor diu: “Jo crec...”, “Jo penso...”, “Jo diria...”; “Jo opino...”, “A mi em sembla...”, “M’imagino”, però mai ens diu el que sap o el que no sap”

“La cosa més fàcil d’aquest món és donar un consell. La més difícil, donar un bon consell”

“Tan important és el dret a la vida com el dret a una mort digna”

“L’ordre natural democràtic és: Ètica, legislació i normativa” (Abans legítim que legal)

“De tots els fanatismes el religiós és el més perillós”

“El benestar d’un país comença amb la salut”

“El temps és l’únic àrbitre vàlid que existeix i sempre dóna la raó al qui la té”

“Treballar en equip significa conjugar tots els verbs amb la primera persona del plural”

“No són les democràcies europees les que giren al revés d’Espanya, és Espanya la que gira al revés de les democràcies europees”

“No s’aprèn parlant, s’aprèn escoltant”

“Tan important és aprendre per activa com per passiva”

“Un cap ha de manar sempre, a ser possible bé”

“Si no hi ha autoritat, es produeixen usurpacions de poder i/o dilucions de responsabilitat”

“Constatar la realitat implica fer-se notari d’ella”

“Ser realista, significa no ser ni optimista ni pessimista i constatar que la meitat de baix del got està plena i la meitat de dalt està buida”

“Les opcions jurídiques són: Innocent, presumpte innocent, investigat, presumpte culpable, culpable, testimoni i exonerat”

“L’ansietat més punyent és la por a tenir por”

“En política, tot sovint la prepotència es converteix en autocràcia”

“Amb la seva prepotència, la cultura tècnica tendeix a eclipsar la cultura filosòfica”

“Negar l’evidència equival a negar-se a un mateix”

“Una E, egoista. Dos E, egoista i egocèntric. Tres E, egoista egocèntric i egòlatra”

“L’important no són les respostes, l’important és plantejar correctament les preguntes”

“En un entorn cultural baix, la falta d’escrúpols és una garantia d’èxit”

“De res serveix tenir les millors lleis del món, si no hi ha voluntat política de fer-les complir o si no es posen els recursos per fer-les complir”

“La llei és igual per a tothom. Però, malauradament, l’aplicació de la llei no és igual per a tothom”

“Respecte a la salut, ningú vol ser salvat, però tothom vol ser curat”

“El morb és la canalització de la malícia popular”

“Un missatge subliminal sempre és negatiu”

“Igual és mentida la que es fa per acció, per omissió o per reserva mental”

“Tot poble té el govern que es mereix i tot govern també té el poble que es mereix”

“L’home sempre és més indulgent davant un minusvàlid físic que davant un minusvàlid psíquic”

“Hi ha una escala degenerativa que comença amb el sarcasme, continua amb la ironia, segueix amb el cinisme i acaba amb el sadisme”

“Impunitat i greuge comparatiu són les lacres socials per excel·lència d’una democràcia”

“En democràcia decideix la majoria, això no vol dir que tingui raó”

“Les tres estabilitats bàsiques són: Estabilitat d’habitacle, estabilitat laboral i estabilitat afectiva”

“La creativitat és la facultat que treu a l’home del no res”

“La intel·ligència no és patrimoni de ningú i a la vegada és patrimoni de tothom”

“Només tenen valor les coses que perduren”

“Les coses tenen la importància que els hi vulguis donar”

“Desconfieu de persones que no donen un tracte per igual als seus superiors que als seus inferiors”

“L’amor cal blindar-lo contra la convivència i rutina diàries”

“Mai s’ha de perdre el temps, intentant que els nostres detractors canviïn d’opinió, s’ha de perdre el temps, perquè els nostres defensors ho continuïn fent”

“Hi ha infinits infinits”

“La deformació professional és l’ombra de tota professió”

“L’amor és com el foc, s’apaga si és petit i es desboca si és gran” (Amor, no sexe)

“El costum és l’hàbit que fa al monjo”

“L’autèntica economia està al carrer”

“Tothom és molt lliure de cometre els errors que estimi oportuns”

“Si la realitat no t’agrada, somia. Si el somni no t’agrada, tornar a somiar. I quan el somni t’agradi, fes-lo realitat”

“Les coses no funcionen a base d’intel·ligència, les coses funcionen a base d’organització”

“Totes les intel·ligències són respectables i totes són qüestionables”

“Una democràcia dèbil pot ser tan nefasta com una dictadura”

“Un règim democràtic no és garantia de democràcia, es necessita que la població sigui demòcrata”

“El problema número u d’un país sempre serà la immaduresa dels seus habitants”

“La frase “Viu i deixa viure” està caducada. Ara, cal dir “Viu i conviu” ”

“Alguna cosa estem fent malament, quan part de la nostra joventut es passa la meitat de la seva vida dient: “Jo controlo” i l’altra meitat dient: “Ajuda’m que estic malalt” ”

“Quant més triomfem a la vida, més tenim por a fracassar davant la mort”

“El secret dóna carisma a l’enigma i versemblança a la mentida”

“És més fàcil posar la catifa vermella als de fora de casa, que posar-la als de dins de casa”

“L’important no és quant sap un professor, l’important són els coneixements que aquest professor és capaç de transmetre”

“La percepció de l’agressió no la té l’agressor, la té la víctima”

“No hi ha cap camí per arribar a un malalt, el malalt és el camí”

“Només hi ha dos classes de persones: les demòcrates i totes les altres”

“On acaba la tolerància i on comença la permissivitat?”

“La incomprensió és el diagnòstic més dur per a un malalt”

“Gaudeix del teu temps i troba temps per gaudir-lo”

“Un periodista ha de ser crític amb el govern i comprensiu amb l’oposició. Sigui quin sigui el govern i sigui quina sigui l’oposició”

“L’autèntica llibertat no radica en l’elecció, ja que podem equivocar-nos. L’autèntica llibertat radica en la independència”

“Alguns directius els hi és més fàcil buscar un culpable que solucionar un problema. Per aquesta raó, sempre “maten” al missatger”

“Com es pot treballar en equip, sense fer reunions d’equip?”

“Una persona comença a comprendre què és la vida, quan accepta el fet de ser finita”

“Ser demòcrata no consisteix en ficar una papereta dins d’una urna, ser demòcrata és una filosofia de vida que cal exercir cada dia”

“Algunes persones no se n’adonen que tothom pot tenir bolígraf vermell per corregir”

“Les religions són l’expressió espiritual de l’home. Es pot negar una religió, però no es pot negar l’espiritualitat de l’home”

“La persona més sàvia d’aquest món és aquella que sap o intueix que ha de morir”

“La Història és com el mar, sempre ens retorna el que li tirem”

“L’important no és què ets o com ets, l’important és què fas i com ho fas”

“Ningú pot viure la teva vida per tu. Per tant, no la malgastis.

“Hi ha tres classes de persones: Les que saben les coses, les que no les saben i les que creuen saber-les”

“La por pot ser ocasional, la covardia és permanent”

“Molta gent s’estima més fer pau amb la mentida que guerra amb la veritat”

“La responsabilitat és com la gravetat, sempre va de dalt a baix, mai de baix a dalt”

“Busca el sol per damunt els núvols”

“I que el contingut de les teves paraules sigui aquell que els teus sentiments generin”

“Malgrat tot, un té dret a la diferència”

“Cada estació té els seus colors i cada estat d’ànim també”

“On hi ha reculls d’ombres i bogeries de joventut, hi ha racons d’història i llaços del temps perdut”

“Després de tot, ens queda l’amor i amb ell el llarg camí de la poesia”

“Tota veritat viu en el cor i perviu a la memòria”

“Si l’enamorat regala roses, els poetes regalem estels”

“Per ser forts, és necessari tenir bones arrels”

“Una cosa és la diplomàcia i l’altra és la manipulació, encara que aquesta manipulació sigui molt diplomàtica”

“Si a un cap se li pugen els galons o la testosterona, el subordinat té dret que se li pugin les neurones”

“És un error molt freqüent confondre sensibilitat amb debilitat”

“Vivim en una societat on polítics i comunicadors defensen més el seu sou que les seves idees”

“Els centralistes (visió radial d’un país) mai entendran el sentit de llibertat dels perifèrics (visió equitativa d’un país)”

“Amb la seva saviesa, la Naturalesa ha posat dalt de tot el cervell, davall seu el cor, davall del cor l’estómac i davall el sexe. Aquest és l’ordre: Primer pensament racional, després sentiments i emocions, després supervivència i plaer primari, i per últim reproducció i plaer secundari”

“El rebel mai guanya, però tampoc perd, perquè sempre lluita. D’això tracta la rebel·lia, de persistir sempre en la lluita”

Jesús Jordi Garcia Boadella
El pensador de la vida
(Filosofia i psicologia del sentit comú)

Embruix de nit

Plou, amb la peresa de l’absència
i l’incertesa de viure, indefens,
sota el paraigua d’una intensa melangia.

Plou, i enyoro l’amistança de la lluna,
el seu etern sortilegi i seguici d’estels:
pluja, nit i boira, l’embruix de cada tardor.

“És possible ser ric tenint poc”  (Boris Kovalík)

Precepte democràtic

Ho reconec, ho faig d’esma,
quan burxo dins el parany
dels partits polítics,
dins la seva vacuïtat de sigles
i el seu brunzit programàtic,
que només és una teia
en la nit de la ignorància;
quan gesticulen, desmemoriats,
i s’allargassen per escatainar
una profitosa habitud,
on fan emmudir el primer
precepte democràtic:
El poder n’és del poble.

Desclassificar records

El sol renaix amb cada albada
per poder fenir cada capvespre.
I ho fa sempre en el mateix cel,
festejant a la mateixa Terra.
Cada dia n’és un nou temps,
una nova carpeta on encabim
els nostres records, ficats
dins el calaix on s’arxiva la vida.
Tard o d’hora, l’hem d’obrir
i revisar totes aquestes carpetes,
desclassificar aquesta memòria;
ja que, sempre arriba un moment
on els records deixen de ser nostres
per formar part de la consciència universal.

“Sense humilitat no hi ha intel·ligència que valgui”

Molàs de Sinera

(A Salvador Espriu)

Tens l’inesborrable metonímia
de tot poeta ultraferit,
com delicat orfebre
que trempa mots i paraules,
a la llum dels dos crepuscles.

Sotjador iniciàtic
de la teva pròpia hagiografia;
benaurada pregària on
unció i contrapunt són
soca-rel de la mansuetud.

Torna!, amatent i dejorn,
a glatir la teva poesia,
a engrapar noves narracions
i a enllestir l’embriac
de les cançons d’en Raimon.

Ser assequible

Escolto i compasso quatre frases fetes,
un pastitx intel·lectual que impacta
i enrojola el meu tenaç pensament;
convençut de l’engany d’aquest sofisma,
quan t’expliquen, de forma depriment,
l’agre comèdia de ser convincents:
res d’actors, només hi veig figurants,
que volen commoure’ns amb un fàcil
i temptador ariet d’una emoció apamada.
El corb del desfici torna a pugnar
dins l’arbre del seu fracàs. Perfil i esbós
d’un dibuix en l’àmbit de l’esforç.
Foragito i allunyo el seu impossible,
sense tancar la porta, per ser assequible
en fluctuoses variants d’un futur no llunyà.

Glop d’absència

Insòlit i hieràtic,
obro secret al record
per esborrar arrugues
d’alguns somnis.

Fal·laç despropòsit
quan retrobo, davant
el mirall quotidià,
la incertesa del desig.

Em queda retrobar
l’embruix dels anys,
aquell glop d’absència
que em feia feliç.

“Tota veritat viu en el cor i perviu a la memòria”

Tic-tac

Tic-tac d’espera,
recordant altre temps,
quan aconseguíem
un present per...
conquerir el futur.

Tic-tac d’estiu,
sense cap obligació,
al sol d’una conversa
(social i intranscendent)
de sal, mar i somriures.

Tic-tac de tornada
a la vella ciutat grisa,
anys de senectut fins
la propera primavera
i el retorn a la seva llum.

Porta-m’hi

Porta’m, altra vegada,
a l’Arc de Sant Martí,
que tots els colors
pintin la vida grisa
d’aquest món en conflicte.

Porta’m, altra vegada,
a la llum mediterrània,
quan la mar pentina ones
a la cabellera de l’horitzó.

Porta’m, altra vegada,
a la llum del Pirineu
d’una neu blanca
com puresa d’esperit
i nuesa d’infantesa.

Porta’m, altra vegada,
a la poesia de Natura,
als versos de rius
i música d’ocells.

Porta-m’hi i quedat amb mi.

“La Natura n’és la nostra mare. La Natura n’és la nostra tomba”

Einstein, Newton i un somni

Vaig despertar d’un somni en el que estava somiant que somiava, sense tenir consciència si encara estava dins del segon somni o si ja estava totalment despert. Einstein! On ets? Sempre he pensat que la Relativitat és relativa, no sols per la seva idiosincràsia dins la física, sinó també pel seu propi significat lingüístic.

Però, retornem al somni, al camp de blat on vaig amagar-me per tal de no ser descobert pels meus perseguidors (ni idea de qui eren), amb molta por que qualsevol desaprensiu llencés una cigarreta, per la finestreta del cotxe, i comencés un incendi agrícola o agrari, ves a saber quina denominació és més correcta.

Allí estava, despertant d’un somni, però immers dins un altre somni. Einstein! Pots dir-li al Newton que porti la seva poma de la gravetat? A veure si entre els dos podeu omplir el meu somni d’una realitat de Gravetat i Relativitat, perquè estic fet un bon embolic.

Menys mal que ha sonat el despertador i ja tinc consciència d’haver sortit del somni o... potser encara no?

Nou adolescent

Imatge a imatge,
la memòria obra espai
a un imaginari
ple d’adolescència.

Fràgil equilibri
entre present i passat,
entre el que hem viscut
i el que hem imaginat.

És un repte tenaç,
poc concret i feixuc,
on posem mesura
al temerari record.

Però..., solemnement,
omplim aquest buit
amb presència d’ànim
i el privilegi de somiar.