Porta’m, altra vegada,
a l’Arc de Sant Martí,
que tots els colors
pintin la vida grisa
d’aquest món en conflicte.
Porta’m, altra vegada,
a la llum mediterrània,
quan la mar pentina ones
a la cabellera de l’horitzó.
Porta’m, altra vegada,
a la llum del Pirineu
d’una neu blanca
com puresa d’esperit
i nuesa d’infantesa.
Porta’m, altra vegada,
a la poesia de Natura,
als versos de rius
i música d’ocells.
Porta-m’hi i quedat amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.