Algunes vegades,
m’enamoro de paraules.
Llavors, les poso a marinar
i quan estan ben adobades
començo a cuinar el poema,
a foc molt lent d’esperit,
ben condimentat i salpebrat
de tots els meus sentiments.
Algunes vegades,
m’enamoro d’un paisatge.
Llavors, el fotografio
amb la ment i el guardo
a l’àlbum del record,
fins que el puc retocar,
fent de la imatge una poesia
i descrivint emocions.
Algunes vegades,
també, deixo d’escriure,
perquè surti el filòsof
que necessita el silenci,
un llarg camí per caminar
i un ferm camí per pensar.
No hi ha cap poeta
que no tingui filosofia.
diumenge, 17 de juliol del 2022
Algunes vegades
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.