L’art de ser tertulià

L’art del tertulià consisteix en parlar molt, sense dir res que el comprometi i, més tard, adequar el seu discurs a fets ja succeïts, com si aquests fets fossin els que ell havia previst o pronosticat. D’aquesta manera, el tertulià es converteix en un guru de l’actualitat política i econòmica del país, sent un referent televisiu o radiofònic. Vaja, una mena d’oracle de Delfos del segle XXI.

Senzillament, patètic. Es miri per on es miri, només podem elogiar la seva habilitat, alhora de construir una exuberant i florida dialèctica, que no té el més mínim contingut filosòfic. En definitiva, el tertulià s’esdevé un erudit que cada dia inventa la sopa d’all i el cigaló de l’escola sofista a la que està adscrit, perquè d’escoles de tertulians n’hi ha unes quantes, auspiciades pels poderosos mitjans mediàtics i rendibilitzades pels que es creuen que són el cinquè poder: l’econòmic.

Estimat lector, com sigui que les paraules se les endu el vent, li aconsello que busqui i llegeixi els escrits d’autors autoritzats i de prestigi, enlloc d’escoltar i veure a tertulians de ràdio i televisió de dubtosa autoritat acadèmica i de més que dubtosa imparcialitat política. Al cap i a la fi, la tinta dels escrits perdura molt més temps que les paraules i, fins i tot, podem agafar el bolígraf vermell i fer totes les correccions que estimem oportunes.

Sempre ens molesta alguna cosa. Quan no
en molesta res, en molesta que no
ens molesti res. Això vol dir
que la necessitat s’expressa
demanant auxili: l’enemic
ha entrat a casa i es vesteix de tu.
Allò que voldria
per menjar és, justament, el teu fetge
amb ceba. Si no té gana, és que va morir de tristesa,
ell no es cansa, continua
en un altre pidolaire, ¿i què demana
que no sigui un braç més llarg, un penis automàtic,
la fi de l’etern combat, tan ferotge
com inútil? Tanmateix,
ni cas. L’estàtica és el gran poder
de les coses tal com són, venjatives, prestes al desastre
imminent.

                           Màrius Sampere

“Hi ha que mirar sempre el mar. És un espill que no sap mentir”  (Yasmina Khadra)

A la immaduresa social que patim, hi ha tres coses que ningú vol acceptar: 1.- La pròpia ignorància.
                2.- La pròpia culpabilitat.
                3.- Les seves addiccions (que en diem vicis, quan

                     hauríem de dir drogoaddiccions)

“El cos és al sexe com la paraula és a l’amor”  (Joan Borja)

Vull tornar

Vull tornar. El camí se’m fa feixuc
i no em queden gaires passes més,
penso que ja les he donades totes.

Estaria bé recular, desfer el camí
i recuperar les passes perdudes,
assolir la il·lusió de fa uns anys.

No sóc més savi ni més intel·ligent,
només sóc una mica més vell i lent.
Al cap i a la fi, tenim que viure.

“Parlar de la mort tindria que ser tan natural com parlar de la vida”

Detalls. Diferències

Els petons lents al coll. Mirar-te
mentre llegeixes concentrada.
El iogurt grec (varis, un sol no m’arriba).
Les pelis que comencem i que acabem
amb sexe al sofà. Les ulleres de sol,
que amaguen per una estona la teva mirada.
Els diumenges perduts per la ciutat.
Una empanadeta de massa de pasta de full.
Dormir fins a les onze entre setmana.
Disset bosses de pipes. Detalls. Diferències.

                         José A. Gómez

“Allò que val és la consciència de no ser res, sinó s’és poble”  (Vicent Andreu Estellés)

Tot és nou

Tot és nou pel camí de la senectut.
L’espai (el de sempre) sembla
més petit, però pots trobar-ne altres:
espais tancats on ens nodrim d’art,
cultura, saviesa i, sobretot, de poesia.
I espais oberts on ens nodrim de vida,
d’esperit i natura, que ens duu a l’infinit.
En canvi, el temps se’ns queda relatiu,
ja no el podem controlar com abans,
no el podem gestionar ni subordinar.
Sembla que el temps porti molta pressa,
mentre nosaltres volem pau i tranquil·litat.
Encara ens queden moltes coses per fer
i voldríem gaudir-les i compartir-les. Sí,
a la nostra vellesa, el que més valorem, és
el temps i compartir-lo amb gent estimada.

“On acaba la moda i on comença la imitació?”  (That's is the question)

“Poc més”

Més enllà del vers,
més enllà de la música
(i l’ego de l’aplaudiment),
fem testimoni de la veritat.
Tinguem prou valentia
per oferir la sinceritat,
fent plaça pública al mercat
on venem les nostres idees.

Poc més que un somni,
dins d’aquesta societat
immadura, que honora
la mentida com a defensa.
Sort tenim del subconscient
que no vol mentir mai.
Aleshores, aprenguem
a llegir-lo i així podrem
eliminar el “poc més”

“Cap a l’est d’un vell país, n’hi ha un altre que suspira i espera que aviat pugui ser alliberat”  (Racó Català)

Primavera al cor

Tardor a la vida, llum
blava i tamisada als ulls,
amor i pau en els records.

I veig, al jardí de la filla,
com van naixent tres flors,
tres noves primaveres.

Una a una, les “bategem”
amb nous sentiments
i reg generós d’emocions.

Ja sou cinc en aquest jardí,
però, tranquils, encara
queda primavera al cor.

“Quan tothom dorm, el meu cor canta: Resistir és vèncer, com estimar sempre voldrà dir compartir”  (Jordi Cuixart)

El valor de la paraula

Els que sempre tenim a l’abast el diccionari (o diccionaris), no podem per menys que sorprendre’ns com es manipula i tergiversa el significat de les paraules.

Cada paraula té un naixement i un recorregut al llarg del temps. Normalment, aquest naixement el dóna l’etimologia, tret d’algunes paraules tècniques. L’etimologia li dóna significat a la paraula i ho fa bevent de les fonts tant grega com llatina. Després, el recorregut que fa la paraula, el seu seguiment, ho farà la semàntica, que ens explica com evoluciona aquesta paraula al llarg del temps. I encara ens queden tenir en compte els prefixos i sufixos, tan importants en el llenguatge científic. Ells també ens adrecen al significat de cada paraula, ni que sigui de forma genèrica. Tota la física i química orgànica estan farcides de prefixos i sufixos. Per exemple: la terminació -ol, correspon als alcohols (etanol, butanol), la terminació -osa als sucres (fructosa, sacarosa) o el prefix tele- que significa distància, llunyania. Per tant, si diem telèfon, estem dient veu a distància, ja que fono és veu i si diem televisió estem dient visió a distància.

El problema el tenim quan l’evolució d’aquesta paraula es desvirtua, per exemple: especulació. Inicialment aquesta paraula tenia un contingut filosòfic i significava valorar els pros i els contres d’una idea, d’un argument. Avui en dia, “gràcies” a l’especulació immobiliària, aquesta paraula té una significació negativa i és rebutjada per gran part de la població. El mateix passa amb la paraula eutanàsia que etimològicament significa bona mort (eu- bona, tanos mort). Qui no vol tenir una bona mort? Tant és així, que per poder recuperar el significat de bona mort s’ha tingut que inventar una altra paraula: ortotanàsia. El prefix orto- significa recte, correcte. Per tant, ortotanàsia significa correcta mort; la qual cosa pot incloure fins i tot a la paraula eutanàsia. Bé, entre bona mort i correcta mort, jo quasi em quedo amb la bona mort.

Arribats a aquest punt, ara ens queda valorar la intenció que tenim a utilitzar una paraula. Aquesta intenció vindrà determinada pel context dins el qual es troba la paraula. És a dir, la frase en la que està ficada. I és aquí on entrem en la tergiversació i la manipulació del lèxic, a la intencionalitat que fem quan construïm la frase i el contingut en la resta del paràgraf. Ara que estem en campanya electoral, presteu una mica d’atenció i podreu adonar-vos, com alguns polítics utilitzen frases on hi ha paraules que, de forma intencionada, tergiversen i manipulen el seu significat. Ja no diguem dels símils, metàfores i sil·logismes que utilitzen i que traurien els colors a tots els autors clàssics. Ah!, però no passa re, perquè els assessors d’imatge i els invictes fabricants de discursos, no busquen l’argumentació racional, busquen la motivació emocional del votant. Sí senyors, la gran majoria de la població vota de forma emocional, per no dir visceral, i això tots els assessors polítics ho saben.

No sé quantes generacions més hauran de passar, per assumir el llenguatge dins un significat que sigui correcte per a cada paraula i que aquest significat no sigui manipulatiu. Però és clar, perquè la paraula sigui respectada en el seu significat, dependrà de la pròpia població. Ja se sap que la llengua la fan els pobles i ells decideixen quines paraules volen utilitzar, quina intenció li volen donar i quines paraules volen deixar d'utilitzar.

Origen

Igual que el pols còsmic s’ajunta
i balla fins formar un centre, jo
he construït tot el meu univers
al voltant del dia que vas arribar.

                  Ben Clark

“La bona amistat et farà costat”  (Magda Gorné)

Cel mal pintat (II)

Després dels clarobscurs
d’un jove i genial Caravaggio,
veig aquest cel sense color.
Pinzellades molt barroeres
de núvols farcits d’aigua.

Pluja d’aigua, pluja d’enyor,
resseguint una evocació,
la memòria històrica
que fixa el record en
aquest cel mal pintat.

Cel lleidatà tan volgut.
Demà, casi segur, el vel
d’una boirina acaronarà
tots els fruiters en flor
i també el meu esperit.

“Tot text, sense context, és un pretext”  (Salvados, Josep Cuní)

La motxilla

La meva amiga Rosa, amb veu maternal, sempre em diu: “Jesús, a la nostra edat tots portem una motxilla a l’esquena”.

La Rosa té raó. Però també penso que si es troba a la cruïlla d’un camí a la persona adequada, val la pena que els dos es treguin les seves motxilles, les guardin a un armari i es fiquin una motxilla nova, per tal de fer junts el nou camí. Sí, cal desar els dos passats a un armari per construir un futur junts.

“En política les casualitats no existeixen. I si existeixen, han estat perfectament planificades”  (Winston Churchill)

Reflexió, error i equivocació

Quan volem exposar una idea que pot contemplar vessants vàries i, per tant, aquestes vessants les hem d’adequar amb paraules, no sempre resulta fàcil. Així doncs, si no ho aconsegueixo, ja em disculpareu.

Per confeccionar la idea que avui exposo, he elegit les tres paraules del títol de l’escrit. “Pensar en futur” implica fer una reflexió “a priori”. “Pensar en present” pot significar que la reflexió la fem “a posteriori”. I no tenim cap garantia d’endevinar i encertar quina de les dos reflexions és la millor.

La primera reflexió la podem definir com a previsió. La segona reflexió la podem anomenar com a experiència. I..., ¿què passa si fem les dos reflexions a la vegada? Aleshores, podríem dir que estem fent una previsió a partir de la nostra experiència. La qual cosa ens fa evitar la casi totalitat dels errors sistemàtics que cometem i la gran majoria d’errors aleatoris que podem tenir. A la vegada, també evitarem alguna que altra equivocació, encara que això ja és una mica més difícil. Si més no, no és el mateix equivocar-se després de fer una reflexió, que equivocar-se sense haver fet aquesta reflexió i l’impacte de l’equivocació sempre serà menor.

Dit això, convido a tothom a fer les dues reflexions, sobretot als candidats polítics, per prevenir les conseqüències de les seves paraules i actes. Estic segur que tots els ciutadans sortirem guanyant. També us convido a fer distinció entre error i equivocació. Ja que, la major part de les vegades socialment s’utilitzen com a sinònims.

“Suplir amb intel·ligència un dèficit de coneixements, és una mala solució. La solució correcta és adquirir aquests coneixements”

Recordo... el neguit, el dubte,
la inseguretat de la trobada.
Recordo... el somriure victoriós
però retut,
la tenalla del dolor
rere els llavis,
i la mirada: llum diàfana
bevent l’instant.
Recordo... una mà agafant la meva,
el contacte d’una pell desconeguda
tatuant-se’n dolçament.
Recordo... i m’esplaio en la memòria.
Paisatge rememorat.
Paisatge viu.
Càlid romanent.
Paisatge viu.
Càlid romanent
que perdura amb mi.

                 Anna Ripau

“Les cicatrius també són arrugues del bagatge de la nostra vida”

L’Ocellet

Hola! Ocellet, d’on véns?
Ets d’aquesta terra o vas de pas?
Et veig molt neguitós i cansat.
Tens gana? Tens set? Ho sento,
no t’entenc, no parlo el xiulet,
els pastors canaris diuen que sí.

Ja te’n vas? Quina Llàstima!
Em venia bé la teva companyia,
la companyia d’un ésser lliure
que pot anar d’un país a l’altre
sense passaport. Menjar i beure
sense pagar la compra ni fer cues.

No teniu problemes de circulació.
Fins i tot, quan us empresonen,
no són presons, són gàbies i esteu
ben cuidats, no teniu que fer neteja
com nosaltres o treballar per tenir
prerrogatives i una estada més digna.

Sigues lliure en el teu vol i món,
sense jutges ni fronteres que limiten.
Sí, et tinc enveja. Nosaltres no som
tan lliures supeditats a lleis, codis,
normes i a una senyora encotillada
i rígida que li’n diuen Constitució.

Com tu vas fer per néixer ocell?
Ho vas demanar o t’ho van donar?
Si torno a reencarnar-me, puc
tirar instància per sol·licitar-ho?
Ui! ja estàs molt lluny i no pots
contestar-me. Bon viatge Ocellet!

“Rara vegada els poetes parlem d’espais tancats. Els poetes parlem de sentiments i d’espais oberts”

Els sentits

Veig i observo,
tot l’entorn està
al meu abast:
cel, arbres, gent.

Escolto i sento:
retalls de converses,
remor de fulles
i el xiu-xiu d’ocells.

Oloro i valoro:
el flaire d’un perfum,
la frescor de l’aigua
i la gespa mullada.

Toco i palpo:
la fusta del banc,
el ferro del suport
i el paper on escric.

La percepció m’avisa,
alguna cosa està
o passant o a punt.
Surt, doncs, el dubte.

Surt la sensibilitat
a flor d’aquesta pell
o a flor d’esperit.
Ve a ser el mateix.

Intueixo que tornaré
i buscaré el meu refugi;
perquè, sense ser covard,
l’edat em fa ser prudent.

Per últim, pronostico,
sabent, com ja sé, que
tinc un marge d’error
del vint per cent.

Frases del Papa Francesc

“Una cosa és estar connectat i una altra és estar comunicat”

“Qui aixeca un mur, es converteix en presoner del mur que ha aixecat”

“ El món s’ha oblidat de plorar”

“La por és el material amb que s’edifiquen les dictadures”

“Cada persona té les seves raons i les seves desraons”

“La informació és un flash. La notícia només dura tres o quatre dies”

“Hi ha mala comunicació, perquè es fa amb desinformació, calumnia, difamació i coprofília (amor brut als escàndols)”