“Tots som aficionats. La vida és tan curta que no ens dóna temps per a més”  (Charles Chaplin)

Clan-destí

El passadís angost d’una pietat,
que porta el sudari de la lluna,
congelada al pueril hivern del tedi.
L’almoina del profeta pot ser
el destí del clan o, potser, és
el delator clandestí de la ignorància.

“Hi ha que jutjar a un home, segons el seu infern”  (Marcel Arland)

Dilema ètic

“Molts professionals de la salut no acaben de comprendre del tot la diferència entre administrar un fàrmac amb el fi d’accelerar la mort i la d’administrar-lo encara que aquest pugui accelerar la mort”  (RN, CCRN, BSN, New York)

Petons nus

Els atributs del mar
(el mar del crepuscle)
pernocten com infants,
amb màgia de petons nus.
Càndida infantesa
que inaugura el calfred
d’adolescència
i el seu cel d’atzar:
La nit de brasa
del primer enamorat.

“L’educació és l’estructura del nostre edifici personal; la cultura és la decoració, l’estètica de la intel·ligència”  (Enrique Rojas, psiquiatra)

“No hi ha en el món cosa més cara que la que amb precs es compra”  (Fra Antoni de Guevara)

Mite, enyor i fita

El degoteig del seu mirar
m’incita com obscur perfum,
com puixança d’escuma.
Sóc profà i malfeiner
a esguard d’una senyera:
el destí que s’ondula
a lloms del mar del mite.
Torno a percaçar l’enyor,
la fita de la meva ànima
que, confusa, tremola fugaç
entre el deler i l’angoixa.

“Arriba un moment a la vida que necessitem tenir un interlocutor vàlid i si no el tenim, el millor que podem fer és quedar-nos callats”

“Un territori on la majoria de la gent és autòcrata, ser demòcrata és senzillament esgotador”

Dia Mundial de la Poesia

Demano la veu per
Insuflar la paraula
A tots els mars i vents.

Pujar al cim de l’etern verb,
Ondejar la senyera dels mots,
Èmfasi dels nostres segles i
Somni de tots els poetes:
Imaginar un món millor
Al costat dels éssers estimats.
(21 de març de 2015)

“On hi hagi ancians sigueu sobris en paraules”  (Eclesiastès)

Sant Josep

“Avui, per a mi, és tan important celebrar el Dia del Pare com el Dia de l’Avi”

Dos que en fan tres

L’illa Blanca
(Filla Blanca)

Blanca arena bressolada pel
sol mediterrani, d’on surt
el coure del teu somriure.
No hi ha núvols dins el teu
cel nítid, farcit d’optimisme,
on retrobo, tot sovint, el meu record.

Comiat
(Néta Lia)

A cada comiat s’atura el rellotge
i surt la intemporalitat espai-temps,
fins que es torna a materialitzar
amb un nou retrobament.

I tres
(Nou fill)

Gràcies Xavi per atendre-me-les per mi
amb la teva paciència i somriure.
Si us plau, no canviïs mai.

“Confondre espiritualitat amb religió és el primer pas del fanatisme religiós”

“El buit és totpoderós, perquè ho pot contenir tot”  (Okakura Kakuzo)

La mentida

Hi ha tantes maneres de mentir...
 
Mentida d’acció,
mentida d’omissió,
mentida de reserva mental.
Mentida.

Mentida per veritat a mitges,
mentida per complicitat,
mentida per compassió,
Mentida.

Mentida malgrat el Pare Nadal,
mentida malgrat els Reis Mags,
mentida malgrat el “ratoncito Pérez”
Mentida.

Mentida contra el nen petit,
mentida contra la il·lusió,
mentida contra l’esperança.
Mentida.

Sempre és mentida:
mentida, falsedat, falsia;
invenció, ficció, faula;
farsa, falòrnia, obrepció.
Renunci, farfolla, bòfia;
bola, butllofa, enganyifa;
garrofa, nyepa, guatlla.
Sí, sempre són mentida.

Tothora és mentida:
engany, frau, dol;
superxeria, matràfola, impostura;
badòmia, encerada, ensarronada.
Enredada, engalipada, subrepció;
entabament, bluf, innocentada;
estel·lionat, tupinada, delusió.
Sí, sempre són mentida.

Constantment és mentida:
falsificació, estafa, ensibornament;
seducció, suggestió, impostura;
martingala, maula, estratagema.
Trafica, trampa, parany;
truc, trapelleria, putada;
fingiment, simulació, perfídia.
Sí, sempre són mentida.

Mentida entre autors,
mentida entre creadors,
mentida entre el públic.
Mentida.

Mentida vers les expectatives,
mentida vers les promeses,
mentida vers als pactes.
Mentida

Mentida amb suport social,
mentida amb immaduresa,
mentida amb manipulació.
Mentida.

Mentida sota l’oblit,
mentida sota el bloqueig mental,
mentida sota l’amnèsia.
Mentida.

...i només una manera de dir la veritat.

“Quan l’home lluiti tant pel seu currículum humà com pel seu currículum professional, la humanitat farà un pas de gegant”

“Sempre tindran la meva consideració totes aquelles persones que tenen la capacitat d’emocionar-me”

Dualitats

Un prec a llum de lluna
i un altre amb rodolí.
Una finestra enreixada
i l’altra a l’últim pis.
Un vaixell amb xemeneia
i un altre sense pintar.
Una noia rossa, altra morena.
Una nena negra, altra xinesa.
Un infart de miocardi
i un afamat sense colesterol.
Un continent "ple" d’euros
i un altre sense gota d’aigua.
Una pregària amb sol
i un suïcida a la mesquita.

Poc o molt, hem de viure.

“Feu fora els prejudicis per la porta, tornaran a entrar per la finestra”  (Frederic II de Prússia)

La premonició de Jaume Perich

“La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics coneguts. Però és perfectament possible empitjorar-la”  (Jaume Perich)

Gènesis encadenades

Gènesi Blava
I molt a prop
sorgiren arbredes,
on niaren aus
i també sentiments.
Cada nou horitzó
era un nou jorn
per caminar i...
per estimar:
Reflectir el sol
i la lluna i...
tots els estels.

Gènesi Verda
Queda el silenci
de les boques tancades
i les llàgrimes
dels ulls perduts;
la terra renegada
–d’on sorgiren
aquestes arbredes–
treu el verd del prat
i la veu del silenci.

Gènesi Humana
I la veu trencà el silenci.
I la mà trencà la natura,
generació rere generació,
ensurt rere ensurt:

     Per l’aire somnis,
     per la terra suor
     i pel mar la tendresa
     de cada nova generació.

Gènesi de la Gènesi
Vàrem morir
per tornar a néixer.
Vàrem odiar
per tornar a estimar
la nova Gènesi i gestar
tot allò inherent a l’home.

Estacions agràries

- Primera Vera (Primavera)
- Vera (Estiu)
- Rerevera (Tardor)
- Sense Vera (Hivern)

(Vera: conjunt de fruits que dóna la terra en una estació. De fet, vera és la faixa de terra que està prop de l’aigua)

La cançó del demà

Vàrem somiar un nou camí,
vàrem somriure aquest destí,
el demà que s’obre com sol
després de la tempesta.

    Aujourd’hui, le soleil roman
    dans mon esprit, parce que
    tes yeux ils son de phares
    dans la mer du soleil.

Volem tornar a somiar,
volem creure dia a dia,
el demà obre la porta
del pensament d’aquest destí.

    Je vois tes mains
    sur mon corps, l’âme
    que vienne, toujours,
    comme notre chanson.

Petita cançó d’amor
que vàrem composar
amb corxeres de somriures
i il·lusions del demà.

“Si l’enamorat regala roses, el poeta regala estels”

“El més difícil no és el primer petó, sinó l’últim”  (Paul Géraldy)

“El matrimoni consisteix en tractar de solucionar entre dos els problemes que mai haguessin sorgit d’estar sols”  (Heddy Cantor)

0, 1, 1, 2, 3, 5, 8...

He trobat l’entrada de l’escaquer
on es determina el compendi fenici,
sumeri i babilònic. Cada escac és
fonamental, però tan sols el “Sha”
ha de mantenir-se com si fos, ell
mateix, la pedra filosofal; sense
oblidar que tot humil peó pot,
fent el camí del vuit, convertir-se
en nova “Ferz”. Mentrestant,
cal entroncar l’espiral dels dos
Lleonards (Da Vinci i Fibonacci)
i, així, tornar al número vuit.
On cada “trebejo” ha de viure
–amb les vuit de la creu de Malta–
la seva vida i la vida dels demés.

“Tots els autòsofos som autodidactes, però no tots els autodidactes són autòsofos”

“Un pedant és un estúpid adulterat per l’estudi”  (Miguel de Unamuno)

Sentits externs-interns

No em queda prou marge, perquè
tot sigui igual que abans, que sempre.
Una vida nascuda prop del riu
i de la boira, lluny de l’instant màgic
que poques vegades tenim i podem
sentir, molt endins, com nostre:

El cos ens traís a dies, la ment mai.

Tothora la imaginació voleteja fugaç
per l’espai il·limitat de neurones
i bioelectricitat. ¿Com adequar
la limitació dels sentits externs,
embornar-los amb sentits interns
plens d’eufòria i d’immensitat?

Si ho saps, fes-ho i digues-m’ho.