El degoteig del seu mirar
m’incita com obscur perfum,
com puixança d’escuma.
Sóc profà i malfeiner
a esguard d’una senyera:
el destí que s’ondula
a lloms del mar del mite.
Torno a percaçar l’enyor,
la fita de la meva ànima
que, confusa, tremola fugaç
entre el deler i l’angoixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.