L’illa Blanca
(Filla Blanca)
Blanca arena bressolada pel
sol mediterrani, d’on surt
el coure del teu somriure.
No hi ha núvols dins el teu
cel nítid, farcit d’optimisme,
on retrobo, tot sovint, el meu record.
Comiat
(Néta Lia)
A cada comiat s’atura el rellotge
i surt la intemporalitat espai-temps,
fins que es torna a materialitzar
amb un nou retrobament.
I tres
(Nou fill)
Gràcies Xavi per atendre-me-les per mi
amb la teva paciència i somriure.
Si us plau, no canviïs mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.